El filantrop letal

A diferència del pobre Juan Marsé, crec que John le Carré va poder morir satisfet per l’alt percentatge d’encerts en l’adaptació de les seves obres als mitjans audiovisuals. Part de l’èxit d’aquestes versions es deu al control que va exercir sobre moltes d’elles, tot fent de guionista o productor executiu. A partir de 2010 dos dels seus fills van crear la companyia The Ink Factory, dedicada a produir noves adaptacions, de la qual han sortit els films «A Most Wanted Man» i «Our Kind of Traitor» i les sèries «The Night Manager» i «La noia del tambor».

Precisament acabem de veure «The Night Manager» (o «El infiltrado», que és també com van traduir aquí la novel·la en la qual es basa) a Amazon, una luxosa producció de la BBC de 2016 que ens ha deixat plenament satisfets. La novel·la «The Night Manager» de 1993 va ser la primera que le Carré va publicar després de l’acabament de la Guerra Freda i tracta sobre el magnat Richard Roper, suposadament dedicat a les causes solidàries, que és en realitat un traficant d’armes a escala planetària. Jonathan Pine, ex-soldat britànic i mànager d’un gran hotel al Caire és reclutat pel Foreign Office perquè s’infiltri al cercle íntim del fals filantrop. En l’adaptació de David Farr l’acció s’ha actualitzat lleugerament, de manera que s’hi enquibeix la Primavera Àrab sense causar cap desperfecte.

Tot a «The Night Manager» respira aires de gran producció, començant per una directora de prestigi com és Susanne Bier i uns escenaris naturals a Egipte, Mallorca, Istambul i Síria on tot s’esdevé en mansions i locals per a nous rics, uns indrets on segurament no hi posarem mai els peus. El repartiment també és ple d’al·licients, començant pel magnètic atractiu visual de Tom Hiddleston i Elizabeth Debicki. Però el que destaca de debò és la interpretació de Hugh Laurie qui, contra el que ens té acostumats, es posa en la pell de «l’home més dolent del món». Amb recursos molt control·lats i sense caure en histrionismes fàcils aconsegueix oferir una sensació d’amenaça veritablement inquietant. La gran Olivia Colman fa, d’un paper que podria ser merament funcional, una gran ocasió per robar totes les escenes (encara que el seu avançat embaràs també ajuda). Molt bé també Tom Hollander, fent de gai pervers per enèsima vegada. Com a curiositats: fa gràcia veure Antonio de la Torre (esforçant-se en anglès), Hovik  Keuchkerian («Bogotá» a «La casa de papel») o Tobias Menzies (el Duc d’Edimburg de «The Crown», on la Reina és Colman).

Potser «The Night Manager» falla en la versemblança i no reflecteix cap situació veritablement real, però ho té tot com a entreteniment de primera: suspens, amor, sorpresa, traïció, bellesa i poder. En acabar el trepidant capítol final he hagut d’aplaudir de satisfacció.