diumenge, 21 de febrer de 2021

Història callada (i 2)

«Red, White and Blue», el tercer episodi de l’antologia «Small Axe», se centra en la figura històrica de Leroy Logan, qui quan era nen va presenciar com la policia humiliava el seu pare i que va decidir ingressar en el cos per lluitar contra la discriminació des de dins. Es tracta d’una història que mereixia ser explicada pel xoc dramàtic que representa l’enfrontament de la justícia i les bones intencions amb la inèrcia dels prejudicis del status quo. Steve McQueen, fidel a uns postulats realistes, evita que a l’argument hi hagi cap clímax que impliqui una epifania, de manera que el film es mou més en el camp del detall subtil que en el dels gestos contundents.


Malgrat que Leroy Logan va jubilar-se amb honors molts anys més tard, «Red, White and Blue» deixa clar que els seus esforços no van aconseguir eradicar el racisme incardinat a la policia. Aquesta manca de conclusió fa una mica coix aquest episodi per altra banda encomiable. El que no admet discussió és el lluït treball que hi fa John Boyega després de massa anys de vagar per les galàxies sense propòsit conegut. 



«Alex Wheatle» parla d’una altra figura real, en aquest cas un guardonat novel·lista britànic de raça negra que en la seva joventut es va veure implicat en els aldarulls de Brixton de 1981 i va passar una temporada a la presó. En Wheatle, tal com l’encarna l’actor Sheyl Cole, és un jove escanyolit i abúlic que es veu abocat a la petita delinqüència del tràfic de drogues. Un cop empresonat, un vell negre li fa de mentor i el convenç sobre la importància de l’educació. L’episodi acaba sense que es resolgui cap conflicte i només un d’aquells còmodes rètols en blanc sobre negre expliquen l’èxit futur del protagonista. Explicat de forma desordenada i mancat en gran part d’escenes d’interès (si exceptuem els moments de redempció a la presó), «Alex Wheatle» li ha tocat ser el fragment més fluix de la pentalogia, encara que mereix igualment la visita.



Amb 63 minuts «Education» és el capítol més breu i, encara que tingui un protagonista fictici, denuncia una pràctica habitual a les escoles angleses durant els anys 70, quan els alumnes de color eren desviats a escoles d’educació especial per ser tractats com subnormals. És el que li passa al petit Kingsley Smith (Kenyah Sandy) que, davant de les primeres dificultats d’aprenentatge, és traslladat a una escola on teòricament rebrà atenció personalitzada, però que en realitat és un aparcament de casos difícils. Kingsley serà rescatat de l’abandonament del sistema (i del fracàs acadèmic) per un moviment de voluntariat que li oferirà classes extra-escolars.


«Education» està narrada impecablement i exposa amb claredat el problema d’unes institucions educatives d’un racisme sovint inconscient. Si se li pot posar alguna pega, és la de ser més informativa que no pas dramàtica. És en tot cas una digna conclusió a una antologia excel·lent, el problema més greu de la qual és que els millors episodis es troben tots dos al principi.

3 comentaris:

  1. El racismo, la homofobia y el machismo son patologías. La educación es el arma más poderosa que puede usarse para cambiar el mundo.

    https://m.youtube.com/watch?v=POJ4pmSfmiw

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tales perturbaciones se pueden curar con educación, respeto y empatía. Sin embargo, hay casos incurables por reacción de pánico ante estas medicinas.

      Suprimeix
    2. Per això és important haver acabat aquesta antologia amb una defensa de l'educació pública i universal.

      Suprimeix