dissabte, 13 de febrer del 2021

Àngels i bruixes


Prossegueix a HBO l’adaptació de la trilogia de Philip Pullman «His Darks Materials»/«La materia oscura» amb una segona temporada dedicada a passar a imatges el volum central, «The Subtle Knife». Marca aquesta temporada la trobada de Lyra la protagonista amb en Will Parry, un noi de la seva edat que prové del nostre propi món i que esdevindrà el seu principal company d’aventures. Resumir alguna cosa més sobre la trama, depassa les meves facultats, ja que l’univers (o universos) ideat per Pullman és d’una ambició fora de tota norma, capaç de barrejar sense despentinar-se el Llibre del Gènesi i la mecànica quàntica.


No són només els diversos universos paral·lels pels quals els personatges es desplacen amb perícia de «jetsetters», ni l’aparició de científics que estudien les lleis físiques del pecat original, la presència d’una cúria que fa passar per bo el Vaticà o els esquadrons de bruixes que volen sense escombra; sinó també els particulars equilibris morals que estableixen entre si els protagonistes, començant per la mare de Lyra, que mai no queda clar si és una lleona protectora o una hidra viperina.


Els paisatges, les arquitectures i els efectes especials mantenen l’excel·lent nivell de la primera temporada i fan de «His Dark Materials» una de les sèries més ben «vestides» de la televisió actual. Els «daemons» o animals protectors que acompanyen a tots els habitants de l’univers de Lyra constitueixen un altre gran atractiu de la sèrie, mentre que el treball dels actors resulta molt més irregular, des de la solidesa de Ruth Wilson, Andrew Scott o Terence Stamp, fins a la insignificança de Lin-Manuel Miranda. Afortunadament Dafne Keen és una protagonista totalment convincent, un avantatge que no s’ha de donar per descomptat quan es tracta d’actrius juvenils.


És probable que el progressiu deliri de l’argument de la saga foragiti els espectadors que prefereixin ficcions més convencionals. I els pocs valents que quedin seran posats a prova quan es vegin sobrevolats per brillants estols angèlics en formació de combat celestial. Aquests són els desafiaments que suposen la lleialtat a l’obra de Pullman. 




4 comentaris:

  1. Puestos a imaginar, yo elegiría vivir en una federación galáctica con posibilidad de viajar por agujeros de gusano. Pero sense cap mena de dubte, Allau, te expresas muy bien. Mucho. Fino... fino... sí señor. Eres "o rei" explicando.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament no et deixen escollir a quin univers vols néixer.

      Elimina
  2. No puc dir si funcion en llibre, no els he llegit, però m'he empassat les dues temporades de la sèrie i... no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diria que en llibre també resulta difícil d'empassar. No m'explico com poden estar tan ben considerats.

      Elimina