![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoG3VJ6EUfpfw1Qk3x9Z4nYzS7MbxToYO1yj6k8xSlR1T-NfPKPQACxSMZtupFLyv7Y07D68Yu3hfXUc0e93hjknAtQoEbwBdYWr7epMazNFLsG6YUu9L7RIpgPQyFWpXEfV_Rxn-YNjA/s400/toulouse+038.jpg)
Saint Sernin, romànic a l'enèssima potència
Per pur atzar, després de Marrakech, la nostra següent sortida ha estat a Toulouse, una ciutat també rosa (i no cal buscar segones lectures), on els maons dominen el paisatge urbà i li confereixen un aire ben característic. Apart de Josep, venien també les meves germanes i el meu cunyat Òscar: un d’aquells experiments familiars que no fem gaire sovint, però que s’ha saldat amb èxit.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsTUGsvf9ZdJLjFC8p8ZylHYR5loBg5Cs-R3H9NbRSRZAx0ilWqDvctt-RRniDwvU69ZZCHJ-v1rm8xW9bJlIl_ZDBI1FO3r3-yG39KOMkB-R6dvFjlasEaWXFt01CZAtr-viMVIEhLE4/s400/toulouse+032.jpg)
Un ajuntament amb "grandeur" per donar i vendre
Sempre m’agrada llegir les ciutats com la col·lisió única de conceptes i personatges heteròclits. Toulouse, capital de dues plantes passades de moda: les aromàtiques violetes i l’herba del pastell, antic origen del tint blau. Toulouse, refugi de càtars i de l’exili de l’Espanya republicana. Toulouse, o les mil maneres de cuinar les oques (i el cassoulet de retruc). Tolouse, improbable bressol de Carlos Gardel i domicili conjugal de Pierre de Fermat. Tolouse, rugby i avions amb un excés del Saint-Exupery més edulcorat. Toulouse, mare del Canal du Midi, indolència meridional passejant vora l’aigua sota els esquelets dels plàtans.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMHS94cDm1BoIgYVrLm15dDomAgCyrq5-t9fpV_9-cOvKdpOFNWfxDCBQd4RgjnQwfjqcnp4O5IhkkGhuNZY4ziqi_BbwOSJPAjx2TWt9ekgNGGQ032aw3xjeRVnplY9Mw5UcdXpOBr6Y/s400/toulouse+029.jpg)
Sempre m’agrada llegir les ciutats com la col·lisió única de conceptes i personatges heteròclits. Toulouse, capital de dues plantes passades de moda: les aromàtiques violetes i l’herba del pastell, antic origen del tint blau. Toulouse, refugi de càtars i de l’exili de l’Espanya republicana. Toulouse, o les mil maneres de cuinar les oques (i el cassoulet de retruc). Tolouse, improbable bressol de Carlos Gardel i domicili conjugal de Pierre de Fermat. Tolouse, rugby i avions amb un excés del Saint-Exupery més edulcorat. Toulouse, mare del Canal du Midi, indolència meridional passejant vora l’aigua sota els esquelets dels plàtans.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMHS94cDm1BoIgYVrLm15dDomAgCyrq5-t9fpV_9-cOvKdpOFNWfxDCBQd4RgjnQwfjqcnp4O5IhkkGhuNZY4ziqi_BbwOSJPAjx2TWt9ekgNGGQ032aw3xjeRVnplY9Mw5UcdXpOBr6Y/s400/toulouse+029.jpg)
Art-déco en gris
I també Toulouse, la segona ciutat de França en qualitat de vida, amb un centre compacte, atractiu i amb poc tràfic. Mereixeria ser més coneguda la seva barreja d’art, gastronomia, civisme, relaxació i inquietuds culturals; i a més, ens queda prop de casa.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtDSalNpZ-F_euH_fbfmzIqH_2pcHPgbCjeMg73KE4FhUJkZoy3qe3pMRXA4Dl8D5UAFzDKuOxoVOuxqb86fkgRXaS-O6XH1w4Q_DX_CXX2y6eUF8Qa5GrF0x8YKQ3UO9UDAnIYcRGjAk/s400/toulouse+041.jpg)
I també Toulouse, la segona ciutat de França en qualitat de vida, amb un centre compacte, atractiu i amb poc tràfic. Mereixeria ser més coneguda la seva barreja d’art, gastronomia, civisme, relaxació i inquietuds culturals; i a més, ens queda prop de casa.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtDSalNpZ-F_euH_fbfmzIqH_2pcHPgbCjeMg73KE4FhUJkZoy3qe3pMRXA4Dl8D5UAFzDKuOxoVOuxqb86fkgRXaS-O6XH1w4Q_DX_CXX2y6eUF8Qa5GrF0x8YKQ3UO9UDAnIYcRGjAk/s400/toulouse+041.jpg)
Patrimoni de la Humanitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada