dimecres, 11 de febrer de 2009

Vida salvatge


© Sarah Schelstraete
Diu que la gent, especialment els joves, no miren tant la televisió. Vista la merda que acostumen a donar, no semblaria estrany; si no fos perquè els programes més repugnants són els que obtenen les audiències més nombroses. També és sabut que, en les enquestes al carrer, ningú no gosa reconèixer que s’empassa aquests femers: ha esdevingut una broma tòpica que tothom mira únicament els documentals de La 2.

I tanmateix, em consta que algú se’ls mira i ho sé perquè visc amb aquest algú. I no només els documentals de La 2, també els del 33, del National Geographic, del Discovery Channel i de qualsevol cadena que mostri animalons (excepte rates). I és tot un goig (i un orgull) veure’l entusiasmat, meravellat i de vegades commogut per això que en diuen els miracles de la natura.

1 comentari:

  1. Si. I em commou perquè gairebé sempre em crec el que estic veient (excepte quan National Geographic dramatitza la realitat animal com si es tractés d'un "culebrot" veneçolà).

    ResponSuprimeix