dimarts, 24 de febrer de 2009

A petició popular

Si hi ha un modest hit en el meu bloc, aquest ha de ser l'entrada que vaig dedicar fa un mes als Manel. Des de la data, un munt de fans m'han arribat a casa, a la recerca de la lletra de la cançó "Pla quinquennal". Com que continuem enamorats de la frescor dels Manel, de la seva originalitat i de la seva falta de pretensions, fingiré ignorar que el disc conté un llibret amb totes les lletres i faré un favor als hipotètics fans desesperats.

Pla quinquennal

Dormies mig agafada al meu braç,
ha sonat un clàxon de cotxe encallat,
has obert un ull mandrós i callat
i has tornat al teu somni privat.
Pujava el cafè i ens he recordat
ballant a una platja amb barrets mexicans,
la cara que feies al'nar girant
crec que era de felicitat,
crec que era de felicitat.

De moment no et riuré més les gràcies,
per una vegada he entès el que cal.
Passi-ho bé, que m'esborro del mapa
per perpetrar a l'ombra un gran pla quinquennal.

Sento que et despertes, et vinc a buscar,
nena tens cafè, vols que torri pa?
Al diari res massa estimulant,
mica en mica et vas despertant.
I fumes mirant els cotxes passar,
t'entregues a l'aire dens del veïnat,
penso en proposar que baixem al far,
jo que mai he estat home de mar,
jo que mai he estat home de mar.

El primer any compraré una corbata ben llarga estampada amb colors crus,
i, el segon, els millors professors europeus m’ensenyaran a fer el nus.
Pel tercer guardo l’antologia dels grans octosíl·labs que parlen de tu
i, pel quart, l’edició limitada folrada amb vellut.
I el cinquè ens creuarem per l’Eixample i demanarem taula en un bar de menús.
Trauré pit, ensenyant la corbata, i llavors, bonica,
dependrà de tu.

I llavors tot dependrà de tu.

(Lletra i música de Guillem Gisbert)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada