dissabte, 28 de febrer de 2009

Música amb fronteres

Si no fos perquè sóc un passat de moda, no hauria d'estar escrivint aquesta entrada de ploramiques. Però sóc dels que encara s'aferren al suport físic de la música i es neguen a descarregar arxius de bits sense rostre per alimentar el seu MP3. Per això em sento sovint frustrat, perquè no arriben a casa nostra els discos dels artistes dels països veïns. Com enyoro els anys seixanta, quan la nutritiva cançó lleugera francesa i italiana formava part de la nostra dieta musical! En l’actualitat fer una ullada a les minses seccions que li dediquen les grans superfícies m’omple de desolació.

En el cas de la península italiana sembla que l’únic que té sortida aquí són Andrea Boccelli, Laura Pausini i Eros Ramazzotti que, amb tots els respectes, no són plats del meu gust. La torrencial obra de Mina arriba importada amb comptagotes i encara sort que Paolo Conte té per aquestes contrades prous seguidors com per assegurar-nos la continuïtat de la seva carrera. En canvi, de gent tant interessant com Vinicio Capossela amb prou feina ens ha arribat el seu encisador “Ovunque proteggi”, per no parlar de la nostra estimadíssima Carmen Consoli de qui vam aconseguir el seu incandescent l’anfiteatroelabambinaimpertinente al Times Square de Nova York.

I pel que fa als francesos, tres quarts del mateix, tot i que la FNAC vingui d’allà. Apart de la formosa Carla Bruni, poques novetats més ens arriben. Ha calgut creuar la frontera per firar-nos els més recents Rita-Mitsouko i Étienne Daho, tot i que aquest darrer va rebre amb “L’invitation” el premi al millor disc pop de l’any passat.

I per acabar amb una nota optimista, us deixo amb un vídeo preciós d'una cançó preciosa que demostra una vegada més que les biblioteques són l'espai ideal per lligar (o per a "la drague", si no volem abandonar el context).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada