dimecres, 11 de febrer de 2009

Trencar el silenci

Tot i la meva indignació, no gosava parlar-ne.

Per sort, Roberto Saviano ho expressa molt bé.

3 comentaris:

  1. Sí, ho explica molt bé

    Doncs jo ja em vaig cagar en els que parlaven de la "mà asssassina", que ja sabem qui són, oi?

    Molta gent només s'ha fixat ern les fotos d'aquella noia jove i plena de vitalitat, quan ara pesava quaranta quilos i estava plena de llagues.

    Quanta hipocresia, cagunseu!

    ResponSuprimeix
  2. Perquè el seu pare va tenir la decència de no jugar al conte de la llagrimeta.

    ResponSuprimeix
  3. Millor, com proposava Marieta, donem les gràcies a Saviano (el text s'ho mereix) i per resposta, dignament, el silenci (perquè aquells que criden tant no saben fer altra cosa i a més a més es creuen amb la veritat absoluta. No canviareu mai!)

    ResponSuprimeix