La imatge ha estat novetat aquesta setmana i de seguida amics (coneguts i desconeguts) s’han apressat a acostar-me-la (sou tots molt amables). Una vegada més hem constatat que qualsevol conjunt de punts units entre si per línies rectes es pot equiparar fàcilment a una xarxa de metros.
Sasha Trubetskoy, estudiant d’estadística de la Chicago University, ha dissenyat a partir d’aquesta idea un mapa de carreteres de l’Imperi Romà allà cap a l’any 125 després de Crist. El projecte només té de meritori la paciència per traçar els colors de la xarxa i el nom de les línies, que la història ha sancionat.
Sasha Trubetskoy, estudiant d’estadística de la Chicago University, ha dissenyat a partir d’aquesta idea un mapa de carreteres de l’Imperi Romà allà cap a l’any 125 després de Crist. El projecte només té de meritori la paciència per traçar els colors de la xarxa i el nom de les línies, que la història ha sancionat.
Vegem, per qüestions de mera proximitat, la xarxa de la Península Ibèrica. I el primer que observem és la desaparició de l’estructura radial; no endebades la capital era Roma i no pas Madrid, que ni tan sols existia. El seu equivalent més proper, Toletum (Toledo) es troba al mig de la drecera anomenada Via Caesaraugustana que comunica Caesaraugusta (Saragossa) i Emerita Augusta (Mèrida). El que sí tingueren clar els romans va ser el corredor mediterrani, altrament conegut com Via Augusta. Començava a Narbo (Narbona) i prosseguia per Tarraco (Tarragona), Saguntum (Sagunt), Valentia (València), Carthago Nova (Cartagena), Corduba (Còrdova, un xic desplaçada), Astigi (Écija), Hispalis (Sevilla), Gades (Cadis) i Baelo Claudia (Bolonia) amb enllaç submarí a Tingis (Tànger). Pocs anys més tard inaugurarien un abaixador a la incipient Barcino, el que amb el temps esdevindria l’estació de Gràcia. Cal dir alt i clar que, malgrat trobar-se al costat de la Via Augusta, les estacions de Sant Gervasi, Muntaner, Bonanova, Tres Torres i Sarrià no són d’origen romà.
La que actualment es coneix com «Via de la Plata» (representada en verd clar al mapa) té origen romà, però cap relació amb els filons argentífers. Alguna hipòtesi etimològica la relaciona amb la Via Delapidata, que és el que fa aquí Trubetskoy. Des de Hispalis i Emerita Agusta puja per Norba Caesarina (Càceres) i Salamantica (Salamanca) fins a Asturica (Astorga). Interessant també és la Via Lusitanorum (vermella) que mig circumval·la el país veí. Pax Iulia és Beja, Olisippo és Lisboa, Conimbriga és Coimbra, Portus Cale és Porto (però també la raó del mot Portugal) i Bracara Augusta és Braga.
Congratulem-nos finalment de les futures línies previstes entorn del Pontus Euxinus, Orient Mitjà i Egipte. Friso per comprar-me l’abonament mensual.
La que actualment es coneix com «Via de la Plata» (representada en verd clar al mapa) té origen romà, però cap relació amb els filons argentífers. Alguna hipòtesi etimològica la relaciona amb la Via Delapidata, que és el que fa aquí Trubetskoy. Des de Hispalis i Emerita Agusta puja per Norba Caesarina (Càceres) i Salamantica (Salamanca) fins a Asturica (Astorga). Interessant també és la Via Lusitanorum (vermella) que mig circumval·la el país veí. Pax Iulia és Beja, Olisippo és Lisboa, Conimbriga és Coimbra, Portus Cale és Porto (però també la raó del mot Portugal) i Bracara Augusta és Braga.
Congratulem-nos finalment de les futures línies previstes entorn del Pontus Euxinus, Orient Mitjà i Egipte. Friso per comprar-me l’abonament mensual.
A Sabadell també tenim metro. Bé, o quelcom semblant.
ResponEliminaSabia del metro d'Egara, però no sé si Sabadell mereixia parada en temps dels romans.
EliminaBarcino devia ser un baixador d'aquells sense taquilles ni màquines ni res. Un ja-t'espavilaràs.
ResponEliminaSí, on només s'aturaven els "borregueros".
EliminaAllau, ets un crak!
ResponEliminaEp, el crack és el que s'ha empescat el mapa.
EliminaJo no sé més de Roma que el que es veu a Quo vadis? i a I, Claudius però algú que en sap em diu que la datació ha de ser "cap allà a l'any 125 després de Crist". m'afegeix que l'any 125 abans de Jesucrist no existia l'imperi romà.
ResponEliminaHe trobat estrany un lapsus en tu, sempre tan precís. Al final resultarà que ets més humà del que sembla. Ja diràs alguna cosa, estimat.
Sóc més humà del que semblo, tampoc vull discutir. Aneu a pastar que jo quedaré feliç, tot i que equivocat.
ResponEliminaT'ho has pres malament? Per una observació feta amb humor m'envies a pastar? Allau, segons quins dies ets inaccessible. Intocable. Un o altra t'ho havia de dir. No és el primer cop que et demano excuses per expressar-me amb sinceritat. Excuses doncs si és que les acceptes.
ResponEliminaDisculpa, l'article no pretenia ser seriós i jo de vegades sóc intractable i maleducat. De totes maneres he revisat la font i he observat que els d'EL PAÍS ho van traduir malament. Era 125 DESPRÉS de Crist (si no, no s'explica que hi hagués Via Augusta).
ResponEliminaD'acord. Estàs disculpat com no podia ser d'altra manera.
ResponEliminaDisculpat. No podia ser d'altra manera.
ResponElimina