Un món de metros: Madrid LGTBIQ

Cliqueu per ampliar

Ja ha esdevingut tradició que el mes de juny estigui dedicat a la reivindicació dels drets del col·lectiu LGTBIQ. És just que sigui així i continuarà sent necessari fins el dia que el fet de ser gai, lesbiana, transsexual... sigui tan innocu com ser heterosexual. Malauradament aquest dia encara queda lluny, fins i tot en aquest país que de vegades pretén ser el súmmum de la modernitat il·lustrada.

Confesso que el mapa que veieu a dalt no sé si és actual o de fa un temps, i la seva autoria (malgrat la web que indica) és més que dubtosa. Sigui com sigui, atès que enguany la ciutat de Madrid acollirà el World Pride 2017, em sembla adient presentar-lo avui.

El mapa manlleva la plantilla de la xarxa del metro de Madrid i canvia el nom de les seves estacions per el de personatges i organitzacions que han tingut un paper important en la història del col·lectiu. Per més que m'ho he mirat amb calma, no he sabut llegir cap mena de criteri en la constitució de les línies, ni en la proximitat entre estacions. Té sentit que Mayte Martín estigui a cinc parades de Miguel Poveda, o que Nazario sigui a tocar d'Ocaña; però que algú m'expliqui què fa Jordi Petit de bracet amb Tracy Chapman.

No estic segur al cent per cent, però diria que no hi ha figures anteriors al segle XX. El cas límit és Oscar Wilde, seguit de prop per Marcel Proust. Tots els àmbits de la cultura, l'acadèmia i la militància hi són representats: John Waters, Angela Davies, Susan Sontag, Ludwig Witgenstein, Martina Navratilova, Elton John, Bessie Smith, Alan Turing... Hi ha una saludable preferència pels precursors ibèrics (o associats), així que aquí tindrem també a Eduardo Mendicutti, Federico García Lorca, Gloria Fuertes, Luis Cernuda, Armand de Fluvià, Gabriela Mistral, Terenci Moix, Pedro Almodóvar, Chavela Vargas o Jacinto Benavente. I organismes més o menys ignots anomenats FAGC, Maribolheras Precàrias o Librería Berkana.

Personalment em fa gràcia que hi apareguin els noms d'alguns amics meus, especialistes universitaris en teoria de gènere i en representacions de sexualitats fora de l'estàndard. Potser no he escanejat prou el mapa, però per diverses raons he trobat a faltar Miguel Bosé, Mari Trini i Lluis Llach. Ja ens ho explicaran algun dia (ella des de l'ultratomba).