En el lloc equivocat

«Stateless» («Desplaçats») és una sèrie australiana que es pot veure a Netflix sobre un tema tan palpitant com el dels refugiats. L’acció té com escenari principal un centre de detenció d’immigrants situat enmig del desert australià, on conflueixen persones de diversos orígens (bàsicament asiàtics), escapats dels seus països per motivacions polítiques, econòmiques o d’orientació sexual, i on romanen en uns llimbs burocràtics mentre l’estat decideix què fer amb el seu destí. Al protagonisme de caire coral, apart dels estadants del centre, s’hi afegeixen els funcionaris que hi treballen i els responsables polítics que han de respondre davant del govern. En honor a la veritat, la sèrie és molt crítica amb el funcionament d’aquest tipus d’institucions i, a més d’activistes que volen boicotejar-les des de fora, també mostren alguns guardians amb crisi de consciència (entre els guardians sàdics de rigor).

Tot aquest petit microcosmos de vides en suspens estaria molt bé per si sol, però «Stateless» inclou també, i de forma prominent, la peripècia d’una noia d’origen alemany (inspirada en el cas real de Cornelia Rau) que, víctima d’una malaltia mental, acaba en aquest centre de detenció per motius força rocambolescos. Sona a discriminació racista, que els millors minuts del programa se’ls endugui el drama insòlit d’una bella dama rossa i d’ulls blaus, mentre els seus companys de pell fosca pateixen al seu voltant greuges d’abast molt més universal.

Com a esquer per l’espectador indecís s’ha utilitzat el nom de Cate Blanchett, que n’és la productora i que té un paperet grotesc que no dura més de cinc minuts. Igual de breu és el paper de Dominic West (i que malament ha envellit després de «The Wire»!) Si busqueu algun altre actor conegut, trobareu Yvonne Strahovski, la gèlida Selena d’«El conte de la criada», fent aquí d’ínclita alemanya esquizoide.

Amb totes les prevencions abans indicades, «Stateless» és una sèrie apreciable pel tema que tracta, més inhabitual del que mereix la seva incidència en el nostre món, i amb una colla de resolucions valentes, només espatllades per la intenció d’explicar una altra història més «basada en fets reals».