dijous, 23 de juliol de 2020

Ghibli (18): vacances amb fantasma

Encara que tinguin dos llargmetratges en cartera i a punt d’estrenar, «El record de Marnie» de 2014 és de moment l’última obra de Ghibli que ha vist la llum. La va dirigir Hiromasa Yonebayashi, que ja ens havia ofert «El món secret d’Arriety» el 2010, i que després de «Marnie» va abandonar l’estudi per obrir-ne un de propi. Es basa en la novel·la juvenil «When Marnie Was There» de Joan G. Robinson (1910 - 1988), per la qual Hayao Miyazaki sembla que sent una gran estima.

La versió fílmica està ambientada a l’illa d’Hokkaido, on Anna, una nena asmàtica, se’n va de vacances prop d’un llac per respirar els aires purs de la campanya. Anna, a més d’adoptada, és introvertida i li costa fer amics, però aviat trava una bona relació amb Marnie, una rossa angelical que viu en una mansió d’aparença abandonada. No costa gaire intuir que Marnie és un fantasma, un esperit o similar, però el que no és tan previsible és que Anna hi està més relacionada del que es pensa.

No deixa de ser curiós (i no puc entrar més en detall, per no rebentar el secret últim de la història), que Marnie sigui una noia rossa d’ulls blaus, directament trasplantada de la novel·la britànica original a un entorn estrictament japonès. Aparellada amb l’Anna, morena de cabell curt, sembla talment que ens trobem a una seqüela de les aventures de Heidi i Clara.

«El record de Marnie» és una pel·lícula perfectament correcta, encara que com a mostra més recent dels artistes de Ghibli se li troba a faltar una mica més de personalitat. El pitjor que es pot dir d’ella és que el desenllaç és pur fulletó, acceptable només per espectadors poc bregats. Té els seus punts forts en la descripció del personatge acomplexat d’Anna i en el ric retrat dels aiguamolls de Kushiro al llarg de les hores del dia; però no es pot dir que sigui una obra de geni. Caldrà esperar l’estrena del darrer Miyazaki (previst per 2023) per treure’ns el regust de decepció de la boca.


Cap comentari:

Publica un comentari