Morirem tots

És la sèrie del moment, de la qual tothom parla, potser perquè s’ocupa d’explicar d’una forma molt versemblant com es pot acabar el món, precisament en uns dies que tots tenim la sensació que el món, algun tipus de món, s’està acabant. Es diu «L’effondrement» (El col·lapse), la firmen Guillaume Desjardins, Jérémy Bernard i Bastien Ughetto, es va estrenar el novembre a Canal+ i ara es pot veure a Filmin.

Cadascun dels vuit episodis de «L’effondrement» —d’uns 15 a 25 minuts, filmats en pla seqüència (real o simulat)— narra un moment determinat d’una crisi del nostre sistema, de la qual es desconeix l’origen, però que té conseqüències catastròfiques. Cada fragment està identificat per una unitat de lloc que li dóna el títol («La benzinera», «L’aeròdrom», «La central»…) i per una referència temporal en relació al moment J en el que es va produir el col·lapse (J+2, J+5… J+170). Només l’últim capítol («L’emissió») està datat 5 dies abans de J.

Cada episodi és una seqüència parcial d’aquest apocalipsi (no espereu mini-relats autoconclusius), amb personatges diferents a cadascun d’ells. Si bé alguns personatges reapareixen de forma incidental, és important remarcar que la protagonista del setè capítol fa doblet en el vuitè, un fet que no sé si quedarà clar a tots els espectadors. Ja podeu comptar que el to general és desolador, però amb diferents matisos, que pot anar des de la tragèdia humanista fins al «thriller» d’acció. Encara que no hi falten les mostres d’egoïsme, en les quals l’home (i la dona!) esdevé un llop per l’home, també sorgeixen sortosament moments de cooperació i solidaritat.

«L’effondrement» passa ràpid i deixa sense alè. Com sol passar en aquests formats de tipus antologia, cadascú tindrà els seus moments favorits. Jo em quedo amb el to menor, però terriblement commovedor, del capítol ambientat a la residència d’ancians; però no puc deixar d’aplaudir la dificultat tècnica del trepidant episodi titulat «L’illa». I, com que m’agrada que l’origen de l’apocalipsi quedi volgudament obscur, em molesta el to una mica moralista del darrer capítol. Però no em posaré gaire punyeter amb una sèrie que toca tan de prop i que et gela la sang des de l’escena inicial, quan en un supermercat s’acaben les compresses i l’arrós. Oi que us sona?