A qui maten les dones?

La sèrie de HBO «Why Women Kill» («Per què maten les dones») alterna tres històries que succeeixen en èpoques diferents, però que comparteixen el mateix escenari, una luxosa mansió de Passadena de 500 metres quadrats habitables (superfície molt desaprofitada, perquè només hi viuen matrimonis sense fills).

A la història ambientada el 1963, Beth Ann Stanton (Ginnifer Goodwin), una mestressa de casa molt aplicada, veu enfonsar-se el seu món quan el seu marit enginyer aero-espacial inicia un afer amb una cambrera. El 1984, la galerista i «socialite» Simone Grove (Lucy Liu) descobreix que el seu tercer marit és un homosexual amb ganes de sortir de l’armari. Finalment, al segment de 2019 el matrimoni obert format per l’advocada Taylor Harding (Kirby Howell-Baptiste) i el guionista Eli Cohen (Reid Scott) se sent atret per la mateixa dona.

Aquest resum, que amb prou feines es pot considerar un «spoiler», perquè aquests fets es revelen als primers moments del primer episodi, ve acompanyat de l’anunci de tres assassinats que es produiran més endavant, encara que no s’anuncia la identitat de les víctimes ni la dels assassins. D’aclarir aquestes circumstàncies s’ocuparà la sèrie durant els següents deu capítols, i ho farà amb malícia, amb humor i amb alguna pirueta formal.

No voldria enganyar ningú, «Why Women Kill» és una creació de Marc Cherry, l’artífex de «Dones desesperades», i com a tal és una variació entre perversa i paròdica dels serials femenins de tota la vida. Cadascuna de les trames remet a un tipus de ficció diferent, encara que totes elles aposten per dones disposades a prendre les regnes de la seva vida. Així, l’acció de 1963 presenta una dona tradicional, condemnada pel matrimoni a fer de serventa feliç i subsidiària; la de 1984 s’apropa al luxe viperí de «Dinastia», «Bellesa i poder» i coses similars; mentre que la d’ambientació contemporània pertany al gènere de «el psicòpata ha entrat a casa».

No gosaria assegurar que aquesta sèrie tingui una gran categoria, però assumida com a plaer culpable, és la mar d’entretinguda.