«Scrooged» (o «Los fantasmas atacan al jefe») de Richard Donner és la inevitable adaptació del «Conte de Nadal» que porta l’acció als nostres dies. Com correspon a l’any de la seva estrena (1988) i a la vituperació dels «yuppies» que llavors estava en voga, Ebenezer Scrooge esdevé un executiu televisiu sense ànima, de nom Frank Cross i amb les faccions de Bill Murray. Abans de presentar els tres fantasmes prescriptius, el film s’entreté força estona mostrant les formes diverses com Frank comet tota mena de barrabassades amb família, amics i subordinats. Aquest desequilibri, poc fidel a l’obra de Dickens, queda compensat pel plaer que proporciona l’espectacle de Bill Murray fent de fill de puta desfermat.
Un cop entren en acció els elements sobrenaturals, la pel·lícula es converteix en un festival d’efectes especials bastant enginyosos, sense que això desmereixi el treball dels fantasmes: David Johansen, el cantant de New York Dolls, que fa de taxista i Esperit dels Nadals Passats, i l’efervescent Carol Kane, que fa de l’Esperit del Nadal Present. Karen Allen, una presència sempre grata i malauradament infreqüent, introdueix un interès amorós que no existia a l’original i que grinyola una mica en la seva resolució. Hi apareixen en papers minúsculs Robert Mitchum, John Houseman i Buddy Hacket, més «cameos» dels músics Miles Davies, David Sanborn i Larry Carlton.
Jutjada en relació a l’obra de Dickens «Scrooged» no és una bona adaptació —la transformació del protagonista resulta poc natural i deriva en una escena final d’un sentimentalisme mancat d’humor—, però com a comèdia fantàstica funciona la mar de bé i té un ritme imparable que li assegura un lloc preferent entre els clàssics nadalencs.
No sorprendrà ningú que «Blackadder’s Christmas Carol» es prengui tota mena de llibertats amb el text de Dickens. De fet, aquest programa especial nadalenc, escrit per Richard Curtis i Ben Elton, estrenat el 23 de desembre de 1988 entre les temporades tercera i quarta de l’Escurçó Negre, subverteix l’esperit de la faula i la converteix en una apologia de l’egoisme. Ebenezer Blackadder, propietari d’una botiga de mostatxos falsos, és l’home més amable d’Anglaterra. Tal és la seva generositat, que tothom se n’aprofita i l’espolia a través d’enganys i estafes. La vetlla de Nadal el visita un esperit que pretén honorar el seu altruisme. Després de relatar-li les males arts dels seus ancestres, li fa una predicció del futur que l’espera, si continua comportant-se amb tanta abnegació. Ebenezer acaba concloent que fer el mal resulta molt més divertit i canvia el seu capteniment de la nit al dia.
Aquest programa és de visió obligada per a tots els fans de la sèrie. Hi apareixen els sapastres habituals, Tony Robinson, Stephen Fry, Hugh Laurie, Miranda Richardson…, mentre que Miriam Margolyes i Jim Broadbent fan de la reina Victòria i el príncep Albert. No us perdéssiu la visió inenarrable de Blackaddder i Baldrick en eslip de cuir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada