La Jetée (Chris Marker, França 1962 (filmin))
Obra mestra dels viatges en el temps en format de foto-novel·la distòpica. Vint-i-set minuts bellíssims i tremendament influents. (9)
Halloween (John Carpenter, USA 1978 (Filmin))
Considerada un clàssic del gènere, ja veig que l’horror i jo no congeniarem gaire. No li negaré el benefici d’una bona direcció i una banda sonora eficaç (del mateix Carpenter), i sempre fa goig veure treballar la Jamie Lee Curtis. Però… puc dir que m’ha semblat poca cosa? (7)
I’m Thinking of Ending Things (Charlie Kaufman, USA 2020 (Netflix))
El genialoide Kaufman («Being John Malkovich», «Adaptation», «Eternal Sunshine of the Spotless Mind»…) adapta la novel·la homònima de Iain Reid i firma el seu film més desconcertant. Una excursió paranoica durant una nit de neu que francament no sabria com prendre’m. (2?, 5?, 10?)
Thor: Ragnarok (Taika Waititi, USA 2017 (Disney+))
Crec que també hauré de partir peres amb el gènere súper-heroic. Aquesta deien que era més foteta que d’habitud, i és cert que té els seus moments de no prendre-s’ho gaire seriosament (bravo Jeff Goldblum!). Però conté també moments de falsa èpica revolucionària, un dolent infumable (Cate Blanchett!) i una apoteosi final tan tediosa com sempre. (5)
Crazy Rich Asians (Jon M. Chu, USA 2018 (Netflix))
Una professora d’economia d’origen xinès és convidada pel seu xicot a un casament a Singapur. Allà descobrirà que el noi pertany a una de les famílies més riques del país. Comèdia romàntica confeccionada a la perfecció. Extremadament tòpica i extremadament distreta, descobreix el veritable significat de l’expressió «luxe asiàtic». (7)
Wittgenstein (Derek Jarman, Regne Unit 1993 (Filmin))
Les biografies filmades de Jarman no s’assemblen a cap altra, però potser el filòsof vienès és un os difícil d’empassar. Surt Tilda Swinton i un marcià. (6)
He valorat alguna vegada mirar la de Charlie Kaufman, el tràiler és intrigant, però que tu l'hagis mirat i no sàpigues dir si t'ha agradat o no, cosa que sols tenir molt clara sempre i amb arguments, em desconcerta tant com de ben segur ho faria la pel·lícula...
ResponEliminaFrancament no m'ha agradat ni l'he entesa. Jo, de tu, no la miraria.
EliminaEm parteix l'anima el cinc a Thor Ragnarok, jo la vaig trobar molt divertida. Que hi hagi un dolent en aquestes pel·lícules sembla obligatori, o sigui que no s'hi pot fer res més.
ResponEliminaTranquil que el problema sóc jo amb els super-herois.
Elimina