diumenge, 20 de setembre de 2020

El futur ja és aquí


 

Marc-Uwe Kling (Stuttgart, 1982) debuta a la novel·la amb «Qualityland», el relat d’una utopia tecnocapitalista que, com sol passar en el 100% dels casos, deriva en distopia. El títol es refereix a un país no precisat (encara que podria ser qualsevol dels països del Primer Món) que, després de persistents períodes de crisi, decideix sota la batuta d’un equip d’experts en màrqueting refundar-se amb un nom nou. Amb aquesta maniobra tota la història anterior queda abolida i el nou país pot néixer amb les millors expectatives com el més desitjable del món. Els ciutadans, esdevinguts usuaris de serveis, gaudeixen de millor qualitat de vida segons el seu nivell social, que depèn del prestigi de la seva feina i de l’apreciació dels seus congèneres.


Peter Aturat, el protagonista, és un pària a qui acaben de degradar a nivell 9, que es dedica al desguàs de maquinària avariada. Un dia arriba a la seva porta un paquet amb un producte que no havia sol·licitat. Tots els seus intents de retornar-lo fracassen, atès que el sistema no pot acceptar que hagi errat els gustos i les necessitats del client. Peter convertirà en una croada personal la devolució del paquet i pel camí establirà algunes coneixences bastant curioses. La novel·la compta també amb una trama secundària sobre unes eleccions a les que es presenta un robot candidat, dissenyat per satisfer tots els desitjos de l’electorat. Encara que al llarg del llibre sembli que no tenen gaire relació, les dues trames conflueixen inevitablement en l’explosiu tram final.


—Només es pot aprendre quan topes amb alguna cosa que encara no coneixes. Això hauria de ser una evidència! I ara venen vostès i em diuen que no és cap problema que es bombardegi les persones únicament amb la seva pròpia opinió? —En Peter s’adreça al públic de l’estudi—. Tot el que sent cadascun de nosaltres és tan sols un eco d’allò que ha cridat al món.

—Ja abans d’internet —diu l’Erik—, la gent preferia els mitjans que reflectien la seva pròpia opinió.

—Sí, però llavors la gent almenys encara sabia que se’ls presentava el món a través d’una lent determinada. Però vostès simulen objectivitat allà on no n’hi ha!


La societat que s’inventa Kling no queda tan lluny de la nostra, és només una projecció exagerada de tendències que ja coneixem, com són la dictadura del «like» i l’omnipresència dels algoritmes. Algunes de les seves idees són més originals que d’altres i és que aquest territori de sàtira sobre la present societat de la informació ha estat molt freqüentat recentment (per coses com el capítol «Nosedive» de «Black Mirror», per exemple). De vegades —i ho vull atribuir al passat de l’autor com monologuista— aquesta «Qualityland», més que una novel·la, sembla una pluja d’idees, un «brainstorming», de manera que la lectura és distreta, però no addictiva. Amb això vull dir que l’interès per anar passant pàgines m’ha resultat molt relatiu.


—A QuantityLand 5 —explica la Kiki— fa un temps van aprovar una llei que permet als tribunals prohibir coses que són estúpides.

—Me n’hi vaig a viure… —diu en Peter.

—La primera cosa que es va prohibir van ser les rues de Carnaval —explica en Perry—. En segon lloc van prohibir les estufes de terrassa, perquè és estúpid voler seure fora a l’hivern. Poc més tard es van prohibir totes les religions. L’argumentació va ser molt senzilla: algú és alhora el seu pare, el seu fill i un colom…  Perdoni?

—Això és bastant estúpid —admet en Peter.

—També es va prohibir per estúpid començar les frases amb «Jo no soc racista, però…»


Diu que hi haurà sèrie a HBO. L’edició de Periscopi (traducció de Ramon Farrés) amb pàgines negres, pàgines blanques i dofins platejats és la mar de bonica.

6 comentaris:

  1. A mi em va agradar força aquesta novel·la, és divertida però alhora fa una mica de por pensar que aquesta exageració que fa riure no ho és tant d'exagerada perquè, com dius, en algunes de les coses que explica estem només a un pas que es facin realitat.

    No sabia que se'n preparava una sèrie, procuraré no perdre-me-la.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sempre va bé reflexionar sobre el futur que ens estem construint.

      Cada vegada soc menys partidari de veure adaptacions de llibres que m'han agradat, però potser també hi cauré.

      Suprimeix
  2. Ostres, a mi em va encantar, i si una cosa puc dir és que em va semblar totalment addictiva. És clar que hi ha elements d'altres obres, però totes posades en una distopia futurista d'un futur que pot ser demà, em va semblar un còctel irresistible. El país que ara és QualityLand és Alemanya, em sembla que ho diu o ho insinua en alguna banda. Les tendències totalitàries de la política, totalment populista, també fan un bon contrapunt. Ja et dic, per mi, dels millors llibres que he llegit aquest any per com m'ho ha fet passar de bé. Sàtira i molta mala llet. És clar que no és la ploma més refinada que trobaràs, però no sempre cal això per valorar un llibre molt bé.

    Suposo que tampoc em perdré la sèrie si acaba sortint.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sent alemany, és possible que Qualityland vulgui ser Alemanya, però crec que qualsevol democràcia occidental valdria. Com li he dit a en Mc, la sèrie segurament també caurà.

      Suprimeix
  3. Al Xexu li va agradar molt, i tu sembles bastant satisfet, potser això es motiu suficient per llegir-lo i més si la HBO està interessada en fer-ne una sèrie.

    Jo també vull anar a viure a QuantityLand 5!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En general, no és bona idea anar a viure allà on prohibeixen coses...

      Suprimeix