El director turc naturalitzat italià Ferzan Özpetek fa vint anys que filma el mateix tipus de film: tragicomèdies costumistes, on no hi falten els personatges gais, centrades en grups d’amics que han constituït una família electiva en front de la família de sang. «La dea fortuna» del 2019, tot no ser dels títols més rodons de la seva filmografia, respon perfectament a aquesta definició. Arturo (Stefano Accorsi), escriptor fracassat, i Alessandro (Edoardo Leo), lampista, fa quinze anys que formen parella i viuen en un pis espectacular envoltats d’una col·lecció de pintorescos amics. La relació comença a acusar el cansament de la rutina quan a la seva porta es presenta Annamaria (Jasmine Trinca), una vella amiga, que els demana que es facin càrrec dels seus fills durant uns dies mentre l’hi fan unes proves mèdiques.
No crec que suposi una sorpresa per a ningú si us avanço que la presència dels nens servirà com a revulsiu per fer reviscolar l’afecte de la parella. És gairebé igual de previsible el diagnòstic poc favorable que li donen a la mare i només l’aparició de l’àvia de les criatures aporta un cert element de sorpresa, no tant per la seva actitud negativa com pel to general de la narració que, en presència seva, adopta els aires d’un conte de fades. El tram final del film, amb les escenes truculentes a l’immens palau als afores de Palerm, no podria ser més excessiu ni més fora de lloc. Pel que fa a la resta, una pel·lícula amable i una mica allargassada, on un nen de 9 anys i una nena de 12 s’erigeixen en la dubtosa solució de tots els problemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada