dimecres, 3 de febrer de 2021

Espectres de velles pandèmies


El diumenge comentava com alguns espectadors de «Queer as Folk» l’havien considerada excessivament escapista, ja que no havia volgut entrar en problemes de primer ordre com era la pandèmia de la sida. Cert que a finals dels anys 90 el tractament de les infeccions per VIH havia progressat considerablement i havia convertit la malaltia en crònica i no necessàriament mortal (almenys en els països del Primer Món); però, d’aquí a no fer-ne ni una sola menció hi havia un marge ampli de maniobra.

En anys posteriors Russell T Davies va prosseguir la seva triomfal carrera amb títols com «Casanova», la renovació de «Doctor Who», «Years and Years» o els clàssics LGTB «Banana» i «Cucumber»; però sembla que no va oblidar els retrets que li havien fet a propòsit de «Queer as Folk». Finalment el gener de 2021 va estrenar a Channel 4 (i HBO) la sèrie «It’s a Sin», la seva crònica particular sobre els temps més durs de l’epidèmia de la sida.

De manera similar a «Queer as Folk», parteix de tres joves protagonistes, en aquest cas acabats d’arribar als ambients gais de Londres. Ritchie (Olly Alexander) procedeix de l’illa de Wight i ha vingut a la capital a estudiar dret; però, aliat amb la seva amiga Jill (Lydia West), aviat comença a somiar amb una carrera en el teatre. Roscoe (Omari Douglas) ha de fugir de casa, quan el seu religiós pare amenaça amb endur-se’l a Nigèria per redreçar-lo del seu efeminament. Per fi, Colin (Callum Scott Howells) és un gal·lès molt discret, que comença a treballar com aprenent en un sastre de Saville Row. Aquests personatges i alguns altres acaben compartint casa tot formant una mena de família alternativa, informal i cordial refugi de pàries heterodoxos.

Els cinc capítols, datats successivament els anys 1981, 1983, 1986, 1988 i 1991, van documentant l’aparició i desenvolupament de la pandèmia a partir de la incidència d’uns casos de càncer rars i mortals. «It’s a Sin» va repassant amb l’exactitud de qui ho ha viscut de primera mà cadascuna de les etapes de l’expansió d’aquella malaltia desconeguda i desconcertant. Hi retrobarem tots els detalls sobre aquella desgraciada història, les teories peregrines sobre l’origen del virus —des de la negació de la seva existència fins a les cabòries conspiratives més absurdes—, l’aïllament avergonyit i les actituds d’irresponsabilitat suïcida, els màrtirs indefensos i culpabilitzats per la societat, la cessació d’implicació d’alguns professionals de la medicina i el sacrifici d’uns altres, la inacció dels polítics i el paper fonamental de l’activisme, la solidaritat d’alguns i el rebuig de molts…

Aquesta revisió resulta tan dolorosa com plena de ràbia, una ràbia inevitable quan es contempla el rastre de joves cadàvers que va deixar l’epidèmia al seu pas. Vista en el moment present «It’s a Sin» revela uns fets que, amb algunes variacions, s’han repetit amb l’epidèmia de la COVID-19, tot demostrant que de l’experiència de la sida n’hem preservat algunes lliçons, però n’hem oblidat d’altres.

Sèrie absolutament recomanable, tot i que m’hagués agradat que Russell T Davies l’hagués feta alguns anys abans [«Longtime Companion» i «And the Band Played On» ja tocaren territori similar des del punt de vista americà tan aviat com els anys 1989 i 1993 respectivament], té una estructura dramàtica eficaç i unes dosis de ràbia molt convenients. Els actors, sovint poc coneguts, estan irreprotxables (amb intervencions també de Neil Patrick Harris, Stephen Fry i una molt desagradable Keeley Hawes).



5 comentaris:

  1. Sobre el tema del VIH, la mayoría no podemos decir más que palabras de sonoridad hueca por falta de vivencia. En cambio, tú escribes este artículo con la precisión de los poetas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De poeta, poc, però les vivències sobre el tema no em falten.

      Elimina
    2. Te equivocas. Dejarse la piel en lo que se escribe también es ser poeta.

      ...l’aïllament avergonyit i les actituds d’irresponsabilitat suïcida, els màrtirs indefensos i culpabilitzats per la societat, la cessació d’implicació d’alguns professionals de la medicina i el sacrifici d’uns altres, la inacció dels polítics i el paper fonamental de l’activisme, la solidaritat d’alguns i el rebuig de molts…

      Elimina
    3. No m'hi sento gaire còmode, però no discutiré una opinió (al cap i a la fi, les opinions són lliures).

      Elimina
    4. Tuve un parto gemelar y mis bebés nacieron con una malformación que les quitó brutalmente pronto la vida. Cuando balbuceaban "mamá", eso también era poesía.

      Elimina