13, Barnacle Street

«Life» (BBC One, 2020, escrita per Mike Bartlett i visible a Filmin) centra la seva acció en una casa victoriana unifamiliar, subdividida en quatre apartaments, per necessitats de la vida moderna (encara que no sigui del tot explícit, he deduït que passa a Manchester). Els seus habitants formen una rara barreja interclassista, que no sé si es podria donar a la realitat, perquè sota el mateix sostre hi conviuen des d’un prestigiós metge jubilat fins a una noia que sembla viure de les ajudes públiques.

Com caldria esperar, cadascun dels habitatges conté la seva pròpia història, tot i que les trames tendeixen a confluir cap al final de forma poc merescuda. Tenim així la dona del metge que, després de cinquanta anys de matrimoni, s’adona que el seu marit no la valora. Al pis del costat, un professor de literatura, que acaba d’enviudar, conviu amb el fantasma de la seva esposa (¿per a quan la prohibició del recurs al cònjuge mort amb dret a cuina?). La Hanna va quedar embarassada durant una nit de bogeria i ara es debat entre el pare de la criatura i el seu xicot, amb el que està a punt de casar-se. Belle és una divorciada, alcohòlica i sense feina, que acull a la seva neboda, quan la seva germana ingressa a un psiquiàtric.

Quan una sèrie es titula «Life» cal suposar que al darrera hi ha una voluntat de retratar un retall vivent de fets i persones com els que pots trobar a la realitat. Malauradament cap de les trames segueix un desenvolupament natural i deriven totes cap al serial improbable que ni tan sols bons actors (Alison Steadman, Adrain Lester, Victoria Hamilton) poden salvar. A casa els sis capítols d’una hora se’ns van fer inacabables; però he de consignar que els comentaris a Filmin són molt més benignes i la nota mitjana és de 7,9.