Els desastres de la postguerra

Suïssa, aquell petit país dels Alps en el qual només pensem quan ens assabentem que algú hi té guardada la fortuna. Suïssa, on els homes estan obligats a fer exercicis militars uns dies a l’any, un dels últims països europeus a aprovar el sufragi femení i on el matrimoni igualitari encara està en discussió. Però, sobre tot, Suïssa com a país neutral que va escapar indemne a dues guerres mundials. ¿És desitjable aquesta mostra de pacifisme o el que van aconseguir en última instància va ser la pau dels cementiris?

«Frieden» (o «Laberint de pau») és una mini-sèrie suïssa, escrita per Petra Volpe, que es pot veure a Filmin i que s’enfronta amb valentia a alguns draps bruts de la història del país, pur exercici de memòria terapèutica, sempre digna d’admirar. Es refereix en concret als dies de 1945 posteriors a l’acabament de la Segona Guerra Mundial. Johann, un noi de casa humil, es casa amb la rica hereva Klara i es posa al capdavant dels negocis del sogre. Aviat descobrirà que, tant durant la guerra com en la pau, la fàbrica tèxtil ha col·laborat estretament amb nazis o ex-nazis, alguns dels quals viuen còmodament camuflats al país. Klara, per la seva banda, treballa en un centre d’acollida d’orfes jueus provinents del camp de Buchenwald i viu de prop els traumes d’aquests infants. Encara hi ha Egon, el germà de Johann, que durant la guerra va controlar les fronteres perquè no hi entressin opositors al règim nazi i, com que ara se sent culpable, coopera amb els americans en la cacera de criminals nazis.

«Frieden» és correcta en els seus apartats principals, sense que arribi a entusiasmar; però el seu equilibri sense excés de dramatismes fa que les situacions m’hagin semblat plenes de credibilitat. Tot plegat resulta interessant, perquè el punt de vista és relativament nou en un moment de la història que ja ha estat àmpliament visitat per la ficció.