A la caça de l’hereu

Sembla que l’ésser humà del segle XXI ja no pot prendre amb naturalitat els fets constituents del cicle vital i els ha de burxar amb un palet analític a la recerca de l’experiència plena. La naixença, l’aparellament, la descendència, la malaltia o la mort, lluny de ser coses que solen passar a tothom, esdevenen ocasions per l’autoconeixement i el camí de perfecció, de manera que cadascú vol viure-la de forma única i irreprotxable. Les maternitats i les paternitats —felices o infelices— han esdevingut un camp d’estudi particularment fèrtil, com si això de la reproducció humana fos una cosa de fa quatre dies. L’arribada dels fills ja no es contempla amb la fatalitat bovina i l’esperança del pa sota el braç que exemplificava el film «La gran familia», sinó que representa un repte colossal del que no tots surten victoriosos.

Aquestes èpiques sobredimensionades sobre la criança dels infants comencen a resultar carregoses a tots aquells que no gaudim de la benedicció del criaturam. Per això no he vist més de dos capítols de «Breeders» («Bendita paciencia» a HBO). I no és perquè em semblés dolenta, ni em caigui malament Martin «Hobbit» Freeman (tot el contrari), però totes aquestes històries dels nens que no deixen dormir a la nit i que impedeixen que els pares surtin a esbargir-se ja me les sabia.

En canvi m’he empassat tota la primera temporada de «Trying» (vuit capítols a Apple TV+), potser perquè la parella protagonista té problemes de fertilitat i encara no hi ha fills a la vista. Precisament el tema de la sèrie, un cop fracassada la inseminació artificial, és el dels problemes que sorgeixen entorn un procés d’adopció. Res no és gaire sorprenent, encara que és decididament simpàtic, i la parella es fa atractiva per la seva falta de pretensions —ella teleoperadora d’un lloguer de cotxes, ell professor d’anglès per a estrangers—, no podrien ser més normals i corrents. Esther Smith i Rafe Spall —de físics agradablement ordinaris— són els seus actors ideals, dotats a més d’una bona química conjunta. No fa nosa la presència esporàdica de Cush Jumbo (Lucca Quinn a «The Good Wife»/«The Good Fight») i l’estupenda Imelda Staunton en el paper d’una assistenta social efervescent i benintencionada. La sèrie esta filmada al barri londinenc de Camden, el qual es mostra tan pulcre i pintoresc que sembla tot plegat una maniobra de l’oficina de turisme. «Trying» no farà història, però es deixa veure. D’aquí 10 dies inauguren temporada.