El dia abans de la nit dels museus (1)

Realment tenim el do de l’oportunitat i no se’ns va acudir altra cosa que visitar el Jardí Botànic de Montjuïc precisament el cap de setmana que tota l’Avinguda Maria Cristina estava immobilitzada per culpa del Saló del Còmic. No és la primera vegada que ens passa; caldria trobar algun sistema perquè la muntanya no quedés parcialment aïllada cada vegada que hi ha alguns esdeveniment al recinte firal. De totes maneres, amb una lleugera marrada vam localitzar la ruta alternativa del bus, que tampoc és que et deixi realment a les portes del jardí (tot el procediment d’aproximació és francament dissuasiu).

Havíem estat al Jardí Botànic cap al 2001, quan encara la seva inauguració era recent i la vegetació era només una promesa incapaç de projectar cap ombra. Ara el conjunt fa força goig i en aquesta època de l’any es troba en el seu màxim esplendor o almenys en el raonable esplendor que es pot permetre la flora mediterrània. Perquè aquest jardí es caracteritza per recollir mostres de les plantes pròpies de totes les zones mediterrànies de la Terra, tant de les de l’Hemisferi Nord (conca mediterrània oriental i occidental, nord d’Àfrica, Canàries i Califòrnia) com de l’Hemisferi Sud (Xile, Sud-Àfrica, Austràlia). Malgrat que era dissabte i que la resta de la muntanya semblava un formiguer de gents ocupades en les activitats més diverses, als jardins érem quatre gats i es podia gaudir amb tota tranquil·litat de la barreja d’aromes vegetals i de cants d’ocells, tot contemplant les inusuals perspectives de l’Anella Olímpica emmarcada per arbres endèmics d’Austràlia. Llegeixo que avui (diumenge 18 de maig) és jornada de portes obertes al Botànic, també ho és cada primer diumenge de mes, no és un mal lloc on passar les hores mortes, us ho asseguro.

S’havien fet gairebé les tres i calia dinar: males perspectives en aquell indret encofurnat entre l’Estadi i el cementiri. Ens hem acostat al MNAC i hem preguntat si es podia accedir al restaurant sense haver de pagar l’entrada: ha resultat que avui l’entrada era gratuïta tot el dia (i demà també fins les 15 hores). El restaurant es troba al primer pis, gaudeix de les mateixes vistes que es poden contemplar des de la balconada de l’entrada, resulta una mica caret, però té qualitat.

Després hem retrocedit per visitar el Jardí Botànic Històric, un indret que no coneixia i que m’ha encisat. Ocupa dues fondalades —antigues pedreres— a la zona de la Foixarda, darrera del MNAC. La més profunda de les dues és una obaga refrescant que pot presumir dels arbres més alts de Barcelona i uns salts d’aigua pintorescos on el públic va a fer-se retrats de primera comunió. El segon espai és més casolà i conté una masia catalana típica construïda l’any 1929 i un hortet plenament funcional. Com a cirereta final per recomanar aquest oasi, l’entrada és gratuïta i allà dins quedareu immunitzats del desfici guiri que us envolta.