 |
| Vist aquí |
Mig matí, truquen a la porta. Una rossa de mitjana edat amb inconfusible accent bielorús (o transilvà) pregunta:
—Em respondrà una enquesta? Seran cinc minuts.
M’agafen en mal moment i li dic que sí.
—Quina edat té? —em pregunta a continuació.
—Cinquanta-vuit.
Consulta un paper tot guixat de bolígrafs; sembla desconcertada.
—Miri, és que em fa falta un altre grup d’edat. Li fa res que posi que té quaranta-quatre anys?
—Cap problema.
—Perquè… no hi viu ningú més jove a la casa?
—Sí, el meu company en té cinquanta.
—La seva senyora?
—No, el meu home.
—D’acord, la seva parella. Posarem que en té quaranta, va bé?
—Ell n’estarà encantat.
De nou uns segons de vacil·lació a càrrec de l’enquestadora:
—Veurà, ara jo hauria d’anotar les seves respostes en una “tablet” —me la deixa entreveure, mig amagada a la seva bossa, com si fos material de contraban—; però faig més via si ho apunto en un paper i després a casa ho transcric. A vostè tant li és, oi que sí?
Dic que sí, encara que al paperot on pretén apuntar les meves respostes a penes hi queda lloc per dues o tres paraules.
—Vejam, és vostè consumidor habitual de llaminadures?
—La veritat és que no.
—Però en els últims dotze mesos…
—No, que jo recordi; potser un caramel al cinema.
—Però li sonen les marques Sugus, Lacasitos, Viuda de Solano, Conguitos, Peta-Zetas..
—Sí, els Conguitos els recordo; però em pensava que els havien prohibit per racistes.
—Molt bé, apunto els Conguitos. Ara l’hi hauria d’ensenyar un espot publicitari a la “tablet” i vostè m’hauria de dir si l’havia vist abans.
—La veritat és que miro molt poca tele.
—Tan se val, és aquell de la xocolata Milka i la vaca; poso com que el coneixia i llestos.
La rossa consulta la seva “xuleta” (més uns apunts de classe que no pas un guió amb cara i ulls).
—Ara digui’m marques de cervesa que li sonin.
—Estrella, San Miguel, Rosita, Negra Modelo…
—Cruzcampo?
—Sí, també.
—I quina li sembla que té més qualitat?
—Si fa no fa…
Apunta la Cruzcampo.
—Ja hem acabat. Ara m’haurà de deixar un telèfon. No ho fan gairebé mai, però de vegades truquen per saber com ha anat l’enquesta. Si li pregunten, els diu que l’entrevista ha durat ben bé vint minuts, que l’hi he ensenyat l’anunci de la “tablet” i sobretot…
—Que tinc quaranta-quatre anys.
—Això mateix!
—Em respondrà una enquesta? Seran cinc minuts.
M’agafen en mal moment i li dic que sí.
—Quina edat té? —em pregunta a continuació.
—Cinquanta-vuit.
Consulta un paper tot guixat de bolígrafs; sembla desconcertada.
—Miri, és que em fa falta un altre grup d’edat. Li fa res que posi que té quaranta-quatre anys?
—Cap problema.
—Perquè… no hi viu ningú més jove a la casa?
—Sí, el meu company en té cinquanta.
—La seva senyora?
—No, el meu home.
—D’acord, la seva parella. Posarem que en té quaranta, va bé?
—Ell n’estarà encantat.
De nou uns segons de vacil·lació a càrrec de l’enquestadora:
—Veurà, ara jo hauria d’anotar les seves respostes en una “tablet” —me la deixa entreveure, mig amagada a la seva bossa, com si fos material de contraban—; però faig més via si ho apunto en un paper i després a casa ho transcric. A vostè tant li és, oi que sí?
Dic que sí, encara que al paperot on pretén apuntar les meves respostes a penes hi queda lloc per dues o tres paraules.
—Vejam, és vostè consumidor habitual de llaminadures?
—La veritat és que no.
—Però en els últims dotze mesos…
—No, que jo recordi; potser un caramel al cinema.
—Però li sonen les marques Sugus, Lacasitos, Viuda de Solano, Conguitos, Peta-Zetas..
—Sí, els Conguitos els recordo; però em pensava que els havien prohibit per racistes.
—Molt bé, apunto els Conguitos. Ara l’hi hauria d’ensenyar un espot publicitari a la “tablet” i vostè m’hauria de dir si l’havia vist abans.
—La veritat és que miro molt poca tele.
—Tan se val, és aquell de la xocolata Milka i la vaca; poso com que el coneixia i llestos.
La rossa consulta la seva “xuleta” (més uns apunts de classe que no pas un guió amb cara i ulls).
—Ara digui’m marques de cervesa que li sonin.
—Estrella, San Miguel, Rosita, Negra Modelo…
—Cruzcampo?
—Sí, també.
—I quina li sembla que té més qualitat?
—Si fa no fa…
Apunta la Cruzcampo.
—Ja hem acabat. Ara m’haurà de deixar un telèfon. No ho fan gairebé mai, però de vegades truquen per saber com ha anat l’enquesta. Si li pregunten, els diu que l’entrevista ha durat ben bé vint minuts, que l’hi he ensenyat l’anunci de la “tablet” i sobretot…
—Que tinc quaranta-quatre anys.
—Això mateix!
Així van les enquestes, després ens sorprenem que a l'hora de la veritat els resultats dels sondeigs canvien segons el mitjà que els fa...
ResponEliminaPD: Ja deia jo que et veia més jove últimament ;)
Imagina, Pons, com van totes enquestes que diuen que anem tant bé.
Eliminadesprés d'això, jo em poso una càmera a l'entrada i apa, a publicar youtubes! i sí, cada dia se't veu millor :P
ResponEliminaClidi, imprescindible ser bon actor i tenir algú que et doni la rèplica i estigui a l'alçada.
EliminaHahaha. Hui, per berenar, dos Densiasfortes, por lo menos!
ResponEliminaI ara, Mati, per l'envelliment res com un parell d'enquestes ben administrades.
EliminaEl fabulós món de les enquestes. Els de conguitos i Cruzcampo són els que paguen més, és clar.
ResponEliminaSalvador, it's all true, però he canviat el nom d'algunes marques. Que consti.
EliminaVes que la rossa no fos romanesa i deixeble de la doctora Aslan!
ResponEliminaImagino les "enquestes" del CIS i similars... Que me'n vingui un d'aquests!
Sí, també podria ser inconfusiblement romanesa. Estic segur que no era ni gallega ni canària.
Eliminaés enquestes són mes o menys aixó, un nyap, ara, si m'han de treure anys, que vingui la bielorrusa a casa, que d'anys m'en sobren.
ResponEliminasalut
Si només te'ls treuen del carnet, potser no val la pena.
EliminaMira, quan he llegit bielorussa m'he imaginat defensant-te d'alguna cosa més que l'allau (perdó) publicitari. Però com que no has tancat l'apunt, la porta a la imaginació és oberta.
ResponEliminaRes, que avui estic políticament incorrecte.
Serà això, Enric, que jo no pretenia fer política (incorrecta o no).
EliminaI dius que t'agafen en un "mal moment"? Però si és una enquesta genial! "Sin trampas ni cartón"!
ResponEliminaMe'n vaig a buscar una Cruzcampo i uns Conguitos per a celebrar que les enquestes són tot un èxit!!!
Ep, Galde, no pretenia fer publicitat subliminal. No responc de la qualitat d'aquests productes.
Elimina