dijous, 20 de juliol de 2017

El naixement de Saul (i poca cosa més)

Suggerència de presentació (imatge que no trobareu a la sèrie)
«Better Call Saul», l’spin-off de «Breaking Bad», arriba a la seva tercera temporada en una posició diria que complicada. Si la primera temporada va gaudir del benefici de la sorpresa (i del bon gust de boca que ens havia deixat la sèrie mare), la segona va començar a exasperar-nos amb situacions que no duien enlloc i un to sovint soporífer. Per reviscolar l’interès de l’espectador, els seus creadors Vince Gilligan i Peter Gould han optat per una solució senzilla però efectiva com és la de començar a mostrar els punts de connexió amb «Breaking Bad».

Així fan aparició per primer cop Gus Fring (Giancarlo Esposito) i els seus emblemàtics «Los Pollos Hermanos»; s’intueix de quina manera va acabar Héctor Salamanca en una cadira de rodes; i, el més important de tot, s’explica com Jimmy McGill s’inventà el seu alter ego de Saul Goodman. Tot plegat molles de pa per dissimular que la temporada no és res de l’altre món. Continuen els enfrontaments entre Jimmy i el seu germà Chuck, les relacions conflictives de tots dos amb la firma HHM, i els esforços de Jimmy i Kim per tirar endavant un nou bufet. Per cert, la relació sentimental entre Jimmy i Kim ha de ser una de les menys apassionades de la història de la televisió.

Mike Ehrmantraut prossegueix amb les seves trafiques il·legals, sempre al marge de la trama principal. La seva presència només s’explica perquè lliga amb el món de la droga que es desplegarà amb tot luxe de detalls a «Breaking Bad»; però no deixa de semblar superflu. Com em sembla que ho són els flash-backs i els flash-forwards de les vides dels protagonistes. Els guionistes estan molt cofois amb les seves creacions i no s’adonen que, a més, han de fer que els hi passin coses interessants. Per a mi, per exemple, tota la subtrama sobre la hipersensibilitat electromagnètica de Chuck ha arribat a un punt que ja no l’aguanto més (sortosament el darrer capítol suggereix que no l’hauré d’aguantar més).

«Better Call Saul» continua incloent imatges potents i una atractiva fotografia, prístina com la llum del desert. Brilla quan Jimmy es mostra com el barrut engalipador de bon cor que és, sempre oscil·lant en el seu propi pèndol moral. El cinquè capítol, «Chicanery», és el millor de la temporada i se centra en el judici inhabilitant que pateix Jimmy davant del col·legi d’advocats. Si es fan bé, els judicis filmats són infal·libles. Semàfor vermell, per contra, als actors que figura que són mexicans, però que parlen l’espanyol amb tantes penes i treballs.

Veurem la quarta temporada, prevista pel 2018? Segur que sí. No diuen que l’ésser humà és l’únic que ensopega quatre vegades amb la mateixa pedra?

2 comentaris:

  1. Em fa una ràbia que no sàpiguen acabar les sèries amb dignitat! I mira, quan en saben se'ls aplaudeix, però no sé si passa poques vegades. L'última que he deixat per avorriment, dues o tres temporades eren més que suficients, merda, ara no em surt com es diu, sí l adel Kevin Spacey...

    ResponSuprimeix