Notícies del Nord

Crec que ja he confessat més d’una vegada que la mera existència d’un país que es diu Corea del Nord em fascina d’allò més; segurament perquè m’ofereix la possibilitat d’intuir una distopia orwelliana en temps real. Per això, en saber que Edicions del Periscopi publicava «L’acusació» d’un tal Bandi, traduïda per Hye Young Yu i Hèctor Bofill al català i publicada al Principat el maig de 2017, vaig saltar-li a la jugular com Dràcula hauria fet amb qualsevol donzella verge que encara quedés a la seva disposició.

L’editorial explota com esquer comercial el caràcter de text clandestí que té el llibre, escrit des de dins de les entranyes de la bèstia per un autor sota pseudònim (Bandi vol dir lluerna) i traficat amb nocturnitat i traïdoria a través de la frontera xinesa. Em puc creure (o no) aquestes circumstàncies tan novel·lesques; però el fet que l’autor encara romangui a Corea del Nord no farà els seus textos més veraços del que ho són les obres d’altres escriptors feliçment exiliats i que ara relaten les seves experiències des del Sud.

Tot això en el fons té poca importància, perquè el llibre s’ha defensar sobretot per la seva qualitat literària, i els set contes continguts a «L’acusació», més enllà del seu valor testimonial i l’estranyesa que produeixen, són tècnicament impecables.

Cadascun d’ells il·lumina algun aspecte particular de la inimaginable vida quotidiana nord-coreana i ho fa de forma tan punyent com lleument irònica. El conte inicial «La fugida del Nord» marca molt bé el nivell general d’excel·lència amb un relat que tracta d’un adulteri sospitat i que acaba justificant l’exili. S’exposa aquí per primera vegada aquest tema tan car a l’Extrem Orient que és el de l’herència familiar, tot i que en el seu aspecte més negatiu, ja que els errors polítics dels pares taquen les vides dels fills i fins i tot dels nets.

A «La vida del cavall tresor», un vell obrer de vida modèlica, que veu amenaçades les branques de l’om que representa tots els seus somnis revolucionaris de joventut, s’enfronta al funcionariat, sense voler reconèixer el fracàs. A «La ciutat del fantasma» un infant poruc causa la desgràcia de la seva família. quan interfereix en el desenvolupament d’un d’aquells festivals massius dedicat al gran líder. Un drama amb rerefons grotesc.

Mentre el nen estava jugant la Kyong-hui va córrer la doble cortina blau fosc de la finestra. El seu apartament, a la sisena planta d’un dels edificis de la primera renglera de blocs, donava al sud i a l’oest. Així, des d’una de les finestres, es veia el retrat de Karl Marx que s’enfilava sobre el mur de l’edifici del Ministeri de Defensa, i des de l’altra, es veia el retrat de Kim Il-sung penjant del mur al fons de l’estrada instal·lada a la plaça. En aquell moment els ulls d’en Myong-sik no havien de veure aquells retrats, però les imatges no es podien amagar totalment amb les cortines blanques de niló, perquè els perfils dels caps que s’insinuaven a través de la tela encara feien més por al nen. Com que en Myong-sik ja estava espantat perquè havia vist el retrat de Marx quan hi havien passat pel costat al carrer, nous malsons torbaven la seva imaginació.

Històries que palesen la dificultat per desplaçar-se d’un lloc a l’altre dins del país, històries que descriuen les crisis alimentàries i la seva convergència amb la corrupció, històries que expliquen la dictadura de la jerarquia, històries de culte al líder, del seu terror i l'ús demagògic de la seva persona. Pura història contemporània d’una societat perduda en un punt imprecís entre la tradició, la utopia i el no res.