Vacances sostenibles

Introduïts al mes de juliol i al ple de l’estiu, arriba aquesta maleïda època de l’any en la qual, després de tot un curs escolar de dir pestes de l’horda de turistes que assolen les matinades de la teva ciutat, et trobes en la tessitura de passar a l’altre bàndol i partir lluny per tocar allò que no sona a les bones gents d’un país el més llunyà possible. Endebades t’enganyes tot repetint que tu no ets un turista, on vas a parar!, que tu ets un viatger. Però ni tu t’ho creus.

Llavors apareix aquell amic teu tan políticament correcte i et recorda que els vols intercontinentals són molt contaminants, que has d’evitar intermediaris i utilitzar els comerç local per ajudar les societats deprimides, i que has d’intervenir el mínim a l’entorn natural per no alterar els ecosistemes.

Mentre t’ho repenses t’adones que sortir de casa implica tota mena d’incomoditats i inconvenients; les possibilitats de sortir mal parat es multipliquen: accidents de trànsit, fractures, estafes, intoxicacions alimentàries, picades de bèsties petites o grans… Per no parlar dels diners que costa anar a qualsevol lloc, perquè a l’estiu és temporada alta pertot arreu i et fan pagar gustos i ganes per qualsevol servei, encara que sigui un de tant imprescindible com és una ampolla d’aigua potable.

Així que ja està decidit, visitaré Islàndia; però ho faré de manera tan econòmica com sostenible. I a més sense necessitat de moure’m del sofà de casa. Convida al viatge el grup de post-rock islandès Sigur Rós que s’ha molestat a filmar en un únic pla-seqüència la circumval·lació a l’illa per la seva carretera principal, la ruta 1. La banda sonora és una deconstrucció molt «ambient» del seu tema «Óveður». El vídeo dura una mica més de 24 hores, va ser filmat en el solstici d’estiu de 2016 i per tant pràcticament no es fa de nit en cap moment. Hi surten alguns cotxes, algunes ovelles i quilòmetres de paisatge buit.

Fa quatre dies que em té abduït.