 |
| Barcelona tenia poder |
«Killing Eve» (HBO) era una sèrie que en la seva primera temporada escrivia la fabulosa Phoebe Waller-Bridge adaptant les novel·les d’espionatge de Luke Jennings. La «Killing Eve» de 2018 era intrigant i sexy, carregada d’humor negre i tocs excèntrics, i amb una relació central de fascinació i odi perfectament executada per Sandra Oh i Jodie Comer. Desapareguda Waller-Bridge, en imparable carrera ascendent, la segona temporada ja va mostrar símptomes de defalliment, però res no podia augurar el naufragi que representa la tercera, nominalment conduïda per Suzanne Heathcote.
En teoria, tots els elements que van aconseguir l’èxit de la sèrie romanen encara —els assassinats perversos, el vestuari extravagant, les localitzacions internacionals, les actrius principals—, però apareixen exposats a la babalà, sense cap ordre ni sentit. Crec que ha estat suficient arribar al segon episodi per desconnectar totalment de la trama i no recuperar-ne l’interès en cap moment posterior.
L’argument, complicat i absurd, sembla una mera excusa per fer anar els personatges amunt i avall. Les morts, gratuïtes i freqüents, han perdut la malícia de l’inici i tan sols satisfan la quota letal que suposadament espera l’espectador. I amb aquesta manca de motivació, els actors naveguen perduts, en especial Jodie Comer, que ja no sap quin gest catatònic posar davant les accions arbitràries que l’obliguen a fer.
En aquesta temporada hi surt la gran actriu Harriet Walter, a la que obliguen a parlar amb un degradant accent que vol ser rus. També hi surt la Barcelona més modernista, fan assassinar a una «activista catalana» (perquè devem ser més perillosos a la ficció que a la realitat) i Jodie Comer pronuncia amb solvència un grapat de frases en el nostre idioma. No són motius suficients per aguantar aquest despropòsit. Avisats queden.
En teoria, tots els elements que van aconseguir l’èxit de la sèrie romanen encara —els assassinats perversos, el vestuari extravagant, les localitzacions internacionals, les actrius principals—, però apareixen exposats a la babalà, sense cap ordre ni sentit. Crec que ha estat suficient arribar al segon episodi per desconnectar totalment de la trama i no recuperar-ne l’interès en cap moment posterior.
L’argument, complicat i absurd, sembla una mera excusa per fer anar els personatges amunt i avall. Les morts, gratuïtes i freqüents, han perdut la malícia de l’inici i tan sols satisfan la quota letal que suposadament espera l’espectador. I amb aquesta manca de motivació, els actors naveguen perduts, en especial Jodie Comer, que ja no sap quin gest catatònic posar davant les accions arbitràries que l’obliguen a fer.
En aquesta temporada hi surt la gran actriu Harriet Walter, a la que obliguen a parlar amb un degradant accent que vol ser rus. També hi surt la Barcelona més modernista, fan assassinar a una «activista catalana» (perquè devem ser més perillosos a la ficció que a la realitat) i Jodie Comer pronuncia amb solvència un grapat de frases en el nostre idioma. No són motius suficients per aguantar aquest despropòsit. Avisats queden.
La segona temporada ja era justa. Aquesta ha sigut un despropòsit. A la quarta no m'hi veurean. Llàstima, perquè va arrencar bé.
ResponEliminaEl perill de no saber aturar-se a temps.
EliminaDoncs estàvem esperant que la tercera temporada quedés completa per començar a mirar-la, però amb aquest panorama que mostreu el Salvador i tu, no sé jo. Estic d'acord que la segona temporada ja justejava... l'únic que m'ha interessat és que hi surti Barcelona, encara que serà la Barcelona més tòpica, suposo. I quan dius que la Comer parla el nostre idioma vols dir català? Això em faria gràcia veure-ho, la veritat.
ResponEliminaSí, parla una mica de català i surt la Ribera i un pisàs modernista (podria ser més tòpic). És als primers capítols, la resta t'ho pots estalviar.
Elimina