dimarts, 16 de juny de 2020

Sitcom (2): el retorn dels xuclasangs

En vaig parlar molt recentment, però l’emissió de la segona temporada, tan bona o millor que l’anterior, bé mereix un comentari. Es tracta de «What We Do in the Shadows» (HBO), basada en el film de Jemaine Clement i Taika Waititi, sobre una colla de vampirs que comparteixen casa a Staten Island (Nova York). Tres d’ells són vampirs tradicionals, d’origen europeu, vesteixen amb roba antiga i parlen amb un accent feixuc, mentre que Colin Robinson (Mark Prosch) és un vampir que es sustenta de l’energia dels que l’envolten, la qual obté irritant-los i/o avorrint-los. Colin té pinta d’oficinista gris i no té cap problema a funcionar en plena llum del dia. Finalment hi ha Guillermo (Harvey Guillén), un assistent domèstic «latino» que somia en convertir-se en vampir com els seus amos.

L’humor de la sèrie sorgeix del contrast entre el suposat destí tràgic del vampir i el prosaisme de les experiències quotidianes a les que s’ha d’enfrontar. En aquesta temporada hauran d’aguantar un domèstic particularment dropo (Haley Joel Osment) i Laszlo haurà de fugir d’un vampir (Mark Hamill) a qui fa 167 anys que deu el lloguer, el veí els convidarà a veure la Superbowl (que confondran amb «Superb Owl» o «Mussol Superb») i, quan no propaguin un «mail» piramidal, creuran que han estat maleïts. Però la persona més important de la temporada serà indubtablement Guillermo, que exercirà de mata-vampirs secret aprofitant l’ADN que comparteix amb el llinatge Van Helsing. En aquest sentit l’últim episodi, «Nouveau Théâtre del Vampires», és una veritable apoteosi del personatge i deixa un immillorable record.

És «What We Do in the Shadows» una sitcom? Sens dubte: tracta d’una unitat familiar (tan peculiar com vulgueu) que comparteix un mateix sostre. Tota la sèrie es basa en la dinàmica entre els cinc personatges principals i els petits indicis de continuïtat no impedeixen que cada capítol tingui la independència d’una història completa. Ja sabem que l’humor va per barris i el que per a uns és de morir-se de riure, per altres és una bestiesa sense cap solta. Pel meu gust aquesta és en l’actualitat la millor «sitcom» en funcionament i em satisfà comprovar que és una opinió àmpliament compartida.


4 comentaris:

  1. Ah caram, aquesta no la tenia en compte perquè pensava que era de terror. Potser haurem de donar-li una oportunitat, encara que els vampirs a mi no és que m'entusiasmin...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A mi els vampirs tampoc m'entusiasmen, però aquí de terror més aviat n'hi ha poc.

      Suprimeix
  2. Porto masses capítols de Brooklyn 99 seguits, ara quan acabi la tercera, ja tenia pensat posar aquesta en el lloc de la comèdia. I si no es el meu humor ja vindré aquí a queixar-me, perquè a altres llocs no em fan cas.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És el que tenen aquestes sitcoms de tants capítols i tantes temporades: de tant en tant cal descansar.

      Si vens a queixar-te, no sé si et faré cas.

      Suprimeix