Sitcom (2): el retorn dels xuclasangs

En vaig parlar molt recentment, però l’emissió de la segona temporada, tan bona o millor que l’anterior, bé mereix un comentari. Es tracta de «What We Do in the Shadows» (HBO), basada en el film de Jemaine Clement i Taika Waititi, sobre una colla de vampirs que comparteixen casa a Staten Island (Nova York). Tres d’ells són vampirs tradicionals, d’origen europeu, vesteixen amb roba antiga i parlen amb un accent feixuc, mentre que Colin Robinson (Mark Prosch) és un vampir que es sustenta de l’energia dels que l’envolten, la qual obté irritant-los i/o avorrint-los. Colin té pinta d’oficinista gris i no té cap problema a funcionar en plena llum del dia. Finalment hi ha Guillermo (Harvey Guillén), un assistent domèstic «latino» que somia en convertir-se en vampir com els seus amos.

L’humor de la sèrie sorgeix del contrast entre el suposat destí tràgic del vampir i el prosaisme de les experiències quotidianes a les que s’ha d’enfrontar. En aquesta temporada hauran d’aguantar un domèstic particularment dropo (Haley Joel Osment) i Laszlo haurà de fugir d’un vampir (Mark Hamill) a qui fa 167 anys que deu el lloguer, el veí els convidarà a veure la Superbowl (que confondran amb «Superb Owl» o «Mussol Superb») i, quan no propaguin un «mail» piramidal, creuran que han estat maleïts. Però la persona més important de la temporada serà indubtablement Guillermo, que exercirà de mata-vampirs secret aprofitant l’ADN que comparteix amb el llinatge Van Helsing. En aquest sentit l’últim episodi, «Nouveau Théâtre del Vampires», és una veritable apoteosi del personatge i deixa un immillorable record.

És «What We Do in the Shadows» una sitcom? Sens dubte: tracta d’una unitat familiar (tan peculiar com vulgueu) que comparteix un mateix sostre. Tota la sèrie es basa en la dinàmica entre els cinc personatges principals i els petits indicis de continuïtat no impedeixen que cada capítol tingui la independència d’una història completa. Ja sabem que l’humor va per barris i el que per a uns és de morir-se de riure, per altres és una bestiesa sense cap solta. Pel meu gust aquesta és en l’actualitat la millor «sitcom» en funcionament i em satisfà comprovar que és una opinió àmpliament compartida.