«One Day at a Time» va ser una «sitcom» de la CBS que va durar entre el 1975 i el 1984 sobre una mare divorciada d’Indianapolis amb dues filles adolescents. Malgrat el gran èxit que tingué en el seu moment, que jo sàpiga mai no ens va arribar a casa nostra. L’any 2017 Netflix va decidir fer-ne una nova versió i, com que les mares divorciades ja no són el tema social candent que havien sigut, es va optar per traslladar la família protagonista a Los Angeles i convertir-los en immigrants cubans de segona generació.
«One Day at a Time» (o «Día a día», com han traduït el títol) és una «sitcom» de la vella escola, enregistrada davant del públic, amb decorats que no oculten la seva condició i rialles i aplaudiments reactius, que es nota que no estan enllaunats. No deixa de semblar-me admirable la gravació en directe, que m’imagino que ha de ser complicada, tot i que també propicia que alguns actors, esperonats pels seus fans, sobreactuïn puntualment.
Igual com passava a l’original, la sèrie no dubta a barrejar la comèdia amb qüestions serioses com són les discriminacions per racisme, sexisme o homofòbia, les addiccions o les malalties mentals. Així la protagonista, Penélope, és una infermera que havia treballat a l’exèrcit i pateix estrès post-traumàtic, que l’obliga a assistir periòdicament a teràpia de grup. El seu ex-marit i l’intendent de l’edifici on viu són ex-alcohòlics, sempre amenaçant amb la recaiguda; mentre que la seva filla Elena es declara lesbiana i comença a sortir amb Syd, de gènere no binari. Tots aquests problemes s’aborden de forma realista, però també positiva, de manera que el drama mai no té temps de descarrilar.
Un punt diferencial del programa és el seu toc cubà. Perquè, encara que Penélope i els seus fills estan completament integrats, conserven (sobretot gràcies al personatge de l’àvia) notes cosmètiques caribenyes: des dels abundants «papitos», el rom i els havans, o les festes de «quinceañera», fins al ferotge matriarcat i l’anticastrisme. L’abundant planter de personatges ofereix una gran oportunitat perquè hi apareguin els actors hispans més coneguts: Judy Reyes (Scrubs, Jane the Virgin), Melissa Fumero i Stephanie Beatriz (Brooklyn Nine-Nine), Gloria Estefan, Joe Manganiello (True Blood), Ray Romano (Ice Age)… Tant Justina Machado, que fa de Penélope (i a qui vam descobrir a «Six Feet Under» com a muller de Federico Diaz), com la veteraníssima Rita Moreno han estat nominades freqüentment per diversos premis d’interpretació, tot i que la Moreno se sol passar de pallassa.
Cancel·lada inexplicablement a Netflix després de la tercera temporada de 2019, enguany estan passant la quarta a Pop TV que no tinc ni idea d’on es pot veure. Malgrat la seva pretensió d’estar al dia, «One Day at a Time» no deixa de ser una sèrie amable, curulla de valors familiars, que pots mirar tranquil·lament acompanyat per la teva àvia.
«One Day at a Time» (o «Día a día», com han traduït el títol) és una «sitcom» de la vella escola, enregistrada davant del públic, amb decorats que no oculten la seva condició i rialles i aplaudiments reactius, que es nota que no estan enllaunats. No deixa de semblar-me admirable la gravació en directe, que m’imagino que ha de ser complicada, tot i que també propicia que alguns actors, esperonats pels seus fans, sobreactuïn puntualment.
Igual com passava a l’original, la sèrie no dubta a barrejar la comèdia amb qüestions serioses com són les discriminacions per racisme, sexisme o homofòbia, les addiccions o les malalties mentals. Així la protagonista, Penélope, és una infermera que havia treballat a l’exèrcit i pateix estrès post-traumàtic, que l’obliga a assistir periòdicament a teràpia de grup. El seu ex-marit i l’intendent de l’edifici on viu són ex-alcohòlics, sempre amenaçant amb la recaiguda; mentre que la seva filla Elena es declara lesbiana i comença a sortir amb Syd, de gènere no binari. Tots aquests problemes s’aborden de forma realista, però també positiva, de manera que el drama mai no té temps de descarrilar.
Un punt diferencial del programa és el seu toc cubà. Perquè, encara que Penélope i els seus fills estan completament integrats, conserven (sobretot gràcies al personatge de l’àvia) notes cosmètiques caribenyes: des dels abundants «papitos», el rom i els havans, o les festes de «quinceañera», fins al ferotge matriarcat i l’anticastrisme. L’abundant planter de personatges ofereix una gran oportunitat perquè hi apareguin els actors hispans més coneguts: Judy Reyes (Scrubs, Jane the Virgin), Melissa Fumero i Stephanie Beatriz (Brooklyn Nine-Nine), Gloria Estefan, Joe Manganiello (True Blood), Ray Romano (Ice Age)… Tant Justina Machado, que fa de Penélope (i a qui vam descobrir a «Six Feet Under» com a muller de Federico Diaz), com la veteraníssima Rita Moreno han estat nominades freqüentment per diversos premis d’interpretació, tot i que la Moreno se sol passar de pallassa.
Cancel·lada inexplicablement a Netflix després de la tercera temporada de 2019, enguany estan passant la quarta a Pop TV que no tinc ni idea d’on es pot veure. Malgrat la seva pretensió d’estar al dia, «One Day at a Time» no deixa de ser una sèrie amable, curulla de valors familiars, que pots mirar tranquil·lament acompanyat per la teva àvia.
 |
| Gloria Estefan, Rita Moreno i Justina Machado entre "Amy Santiago" i "Rosa Diaz" |
Ho tinc fotut per veure-la al costat de la iaia, que fa temps que cria malves, i no tinc cap intenció de mirar-la al costat de l'àvia. Però potser al costat de la companya sí, que surtin les protes de Brooklyn 99 i Scrubs em crida l'atenció!
ResponEliminaLa veritat és que les noies de "Brooklyn 9-9" només surten a un capítol.
Elimina