La destrucció pot esperar

«I May Destroy You» (HBO), escrita, dirigida i protagonitzada per Michaela Coel, no podria arribar en un moment més oportú, atès que la qüestió del consentiment sexual forma part senyera de l’agenda del present. Hom voldria pensar que els termes en els que es planteja el problema haurien d’estar ben definits a hores d’ara, però la sèrie evita cap temptació simplificadora i, en el seu intent de no caure en les obvietats, corre el perill de perdre’s en la indefinició.

Ja en el primer capítol, contemplarem durant mitja hora com Arabella, la protagonista, i la seva colla d’amics es passegen per la nit londinenca entre copes i estupefaents sense que aparentment passi res digne de ressenyar. Només a l’últim minut, enmig d’un flaix al·lucinat, intuirem que Arabella, sota la inconsciència de la droga, ha estat víctima d’algun tipus d’agressió sexual. No obstant, d’això no se’n seguirà una denúncia i una investigació, sinó que es persistirà en la rutina de sempre, entre problemes laborals, familiars i sentimentals. En efecte, amb 12 capítols de mitja hora, «I May Destroy You» no mostra cap pressa per jugar les seves cartes sobre violència sexual i s’entreté mentrestant amb qüestions subsidiàries de discriminacions de gènere i racials (cal dir que la sèrie esta protagonitzada quasi en la totalitat per actors afro-britànics).

La serietat de la proposta queda, pel meu gust, compromesa per un to que de vegades es pren a broma el trauma de les violacions patides. Suposo que la víctima d’aquesta violència té tot el dret a encarar el xoc com bonament pugui, però vista des de fora la introducció de l’humor desconcerta l’espectador, a qui li costa acompanyar la protagonista en el seu calvari intermitent. Dues agressions sexuals més, encara que de diferent tipologia, amplien l’abast didàctic de la trama, però li resten versemblança per l’acumulació de casos. És igualment poc creïble que només al darrer capítol Arabella recordi què va passar la nit que la van violar, com si la seva memòria estigués al servei de l’estructura del guió.

No es pot negar que «I May Destroy You» incideix en qüestions interessants i amb un punt de vista molt poc convencional, però el seu plantejament obert, que sembla que no es vulgui acabar de mullar, m’ha deixat un regust final insatisfactori. No sé si gosaria recomanar-la.