Després d’abandonar la seva plàcida vida al Palau de Westminster, una panerola es desperta al número 10 de Downing Street convertida en Jim Sams, el primer ministre del Regne Unit. Amb aquesta inversió de la famosa premissa kafkiana s’inicia «La panerola», novel·la breu de Ian McEwan (Llibres Anagrama, gener de 2020, traducció de Ricard Vela) que intenta dibuixar una sàtira política sobre el procés del Brexit britànic. Publicada originalment el 2019, ja es pot veure que es tracta d’una obra de circumstàncies, inspirada per la més candent actualitat i sense temps perquè hi intervingui gaire reflexió.
Aquest insecte esdevingut polític, després d’una breu adaptació a la seva nova realitat corporal, assumeix la majoria democràtica que el poble li ha concedit i s’embarca en l’absurda empresa d’implantar la teoria econòmica anomenada «inversionisme». En aquest delirant funcionament de l’economia el flux dels diners discorre en direcció contrària a l’habitual: els obrers paguen els empresaris per poder treballar i els diners els obtenen a través de l’adquisició de bens de consum.
El Dia I, per exemple, la nostra policia, més empoderada que mai, es podrà arrambar a un automobilista que superi temeràriament el límit de velocitat i entregar-li a través de la finestreta dos bitllets de cinquanta lliures. Serà responsabilitat d’aquell conductor, enfrontat a possibles causes penals, fer servir aquells diners per treballar i per pagar més hores extres o bé per trobar una feina lleugerament millor. Aquest és només un exemple, senyor president, de com l’inversionisme estimularà l’economia, incentivarà l’excel·lència dels nostres ciutadans i farà que la nostra democràcia sigui més robusta.
No cal dir que McEwan va oposar-se activament al Brexit i d’aquí prové aquesta visió ridiculitzadora. De totes maneres els seus esforços que aquest llibre reflecteix, apart d’arribar massa tard, tenen un cert valor testimonial però escàs interès literari. Que lluny queden algunes obres de l’autor, que ens han fet pensar de valent sobre qüestions importants que no eren simples flors d’un dia. Només ha calgut l’aparició d’aquesta pandèmia de la nostres penes per enfonsar «La panerola» en els abismes de la irrellevància històrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada