dimarts, 9 de febrer del 2021

Per acabar d’una vegada amb l’autoajuda


L’èxit de la sèrie de Fran Lebowitz a Netflix ens ha empès a buscar amb delit els dos títols seus que Tusquets va editar a mitjans dels anys 80 i que vivien des de llavors als beatífics llimbs dels llibres descatalogats. Gràcies a una de les meves biblioteques de capçalera he recuperat «Breve Manual de Urbanidad» (o «Social Studies», Tusquets 1985), el que sembla un recull d’articles seus publicats qui sap on (l’edició no ho indica). Els textos adopten un to divulgatiu que pretén aconsellar els cosmopolites habitants de Nova York sobre els secrets de la moderna vida urbana. Per descomptat les intencions són humorístiques ja que, com diu la breu biografia de la solapa «Fran Lebowitz vive en Nueva York, donde con frecuencia hace chistes a expensas de los demás».


BREVE GLOSARIO DE VOCABLOS EMPLEADOS POR LOS POBRES

Carne: tipo de paté maravillosamente tosco. A veces se sirve caliente.

Exceso de trabajo: una abrumadora sensación de fatiga, agotamiento y hastío, similar al «jet lag».

Alquiler: tirar el dinero. Resulta mucho más barato comprar.

 

El término «niño actor» es redundante. No hay por qué animarle más todavía.

Si quieres que el niño tome clases particulares, dale clases de conducción. Es más fácil que acabe siendo propietario de un Ford que de un Stradivarius.

Nunca permitas que tu hijo te llame por el nombre de pila. No te conoce lo suficiente.

No consientas a tus hijos que preparen las bebidas. Es indecoroso y echan demasiado vermut.

Permitir que tu elija los muebles de su dormitorio es como permitirle a tu perro elegir veterinario.

Pregunta a tu hijo lo que quiere para cenar únicamente si invita él.


Un perro que se cree el mejor amigo del hombre es un perro que no conoció nunca a un abogado especialista en la deducción de impuestos.


Piensa antes de hablar. Lee antes de pensar. Eso te dará materia de reflexión sobre tus limitaciones -una sabia iniciativa a cualquier edad, pero más a los diecisiete años, cuando corres mayor riesgo de llegar a conclusiones preocupantes.

Si eres un adolescente agraciado con una atractiva apariencia física, documenta esta situación con fotografías. Es la única forma de que te crean en el futuro.

Recuerda que, como adolescente, estás en la última etapa de tu vida en la que te sentirás feliz cuando te digan que te llaman por teléfono.

Mantente firme en tu rechazo a premanecer consciente durante la clase de álgebra. Estoy en condiciones de asegurarte que el álgebra no existe en la vida real. 

Oi que recorda Woody Allen? És el que té ser humorista jueu a Nova York, suposo. Alguns fragments m’han fet gràcia, d’altres no tant; potser perquè la traducció del crític de cinema José Luis Guarner és molt millorable. Aprofitant la nova fama de la que gaudeix Lebowitz, seria hora de reeditar aquests llibres en noves traduccions.

6 comentaris:

  1. Infinitamente más citada que leída en España, Fran Lebowitz, me parece ngeniosa y divertida. Es casi casi new yorker genuína, aunque, por alguna razón, tampoco siempre me hace gracia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser ara la llegirem més que abans: és el moment de reeditar els seus llibres.

      Elimina
  2. Si, em recorda a Woody Allen. Per cert, m'agradaria mes treballs literaris de Woody Allen ... si continuen posan-li traves a les pel·lícules igual es decideix per la literatura ... tan se val

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja firmaria perquè Allen publiqués més llibres del nivell de les seves memòries.

      Elimina
  3. Ja imagino que hauràs agafat els millors fragments, però m'ha semblat molt divertida. Ja veig que el llibre serà impossible (376€ a Iberlibro!) però la sèrie si que la veuré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, he buscat el que em feia gràcia a mi. La sèrie és molt recomanable.

      Elimina