Deliris de grandesa (1)

Tothom va quedar tan satisfet amb «Mad Men» que al seu creador, Matthew Weiner, la gent d’Amazon Video li va encarregar sèrie nova sense escatimar-li despeses ni esforços. El resultat ha sigut «The Romanoffs», vuit capítols independents d’entre 66 i 88 minuts, estrenats a finals de l’any passat amb una resposta de crítica i públic força tèbia. El fil conductor de tots aquests episodis, ambientats per altra banda a diversos racons de tres continents, és la menció directa o indirecta a la família imperial russa Romanov i els seus hipotètics descendents. Atès que el tsar i els seus familiars foren executats a Iekaterinburg el 17 de juliol de 1918, podeu esperar que tots aquests suposats hereus (privilegiats, blancs, de classe mitjana-alta) tenen més a veure amb la impostura i les pretensions, que amb la veritat històrica: una colla no gaire simpàtica d’entrada.

La qualitat dels capítols és tremendament irregular i en general pequen d’una durada excessiva, pràcticament tots són llargmetratges. Weiner els dirigeix tots i firma la majoria dels guions sol o en col·laboració, uns guions als que es troba a faltar una darrera repassada per evitar l’esllanguiment, les arítmies i els moments poc polits.

La sèrie comença de forma pèssima a París amb «The Violet Hour». Marthe Keller fa de vella aristòcrata a qui el seu nebot (Aaron Eckhart) li contracta com assistenta una jove musulmana (Inès Melab). La dama hi reacciona amb un reguitzell d’invectives racistes i islamòfobes que fan de mal contemplar, però la noieta ho aguanta tot amb un estoïcisme que voreja el masoquisme. Es veu venir de lluny on anirà a parar tot plegat —minyona i mestressa esdevindran cul i merda—; però el punt de partida és tan impossiblement exagerat que només la professionalitat de Keller i Melab fan suportables els girs de guió. El capítol acaba derivant cap al conte de fades, gènere progressivament impopular.

L’ambientació a París deixa en evidència que Weiner té un coneixement molt limitat de la realitat francesa i que permet que els prejudicis facin de les seves fins impregnar els seus guions. No s’explica, si no, la menció als tòpics de les boines i les «baguettes», o aquesta idea tan americana del funcionariat europeu («el meu pare treballa a correus, deu hores a la setmana; però, no pateixis, sempre estan de vaga»). Tampoc s’explica que a un americà que ha viscut quatre anys a París se li acudeixi convidar a una copa de vi (i a una cigarreta) a una jove amb hijab.

La cosa es redreça bastant amb "The Royal We" ("Plural Majestàtic"), en el qual un matrimoni en crisi passa uns dies cadascú per la seva banda. Ell (Corey Stoll), que ha estat nomenat membre d'un jurat en un cas d'homicidi, es dedica a seduir una atractiva companya de tribuna; mentre que ella (Kerry Bishé) s'embarca en un creuer molt kitsch curull d'aspirants a hereus dels Romanov. L'episodi acaba prenent un agradable aire a conte moral de Woody Allen.

Petita aparició de John Slattery, que ampliarà el seu paper al capítol cinquè.

"House of Special Purpose" ("Casa de propòsit especial") s'esdevé a Àustria, on s'està rodant una sèrie televisiva sobre els Romanov. Kristina Hendricks fa d'actriu que ha de substituir a la protagonista a l'últim moment, mentre que Isabelle Huppert serà la seva tirànica directora. Episodi de misteri força truculent i on he cregut detectar alguns punts de xenofòbia. Definitivament Weiner no es mou amb comoditat fora de casa. Rarament he vist a Huppert tan desencertada.