dilluns, 28 de gener de 2019

Deliris de grandesa (i 2)

El quart episodi de "The Romanoffs" es diu "Expectation" i és un dels millors, potser perquè és el més curt (63 minuts), potser perquè passa a Nova York entre gent privilegiada que sembla sortida d'un film de Woody Allen. Amanda Peet és una dona rica, dedicada al treball social. La seva filla ha sortit de comptes i està a punt de fer-la àvia. Durant la jornada va trobant-se amb un vell amic (John Slattery) amb el que va mantenir una breu relació de llargues conseqüències. Final sorprenent per a un conte de secrets i mentides. La breu aparició de Diane Lane enllaça amb el capítol següent.

A "Bright and High Circles" ("Cercles alts i brillants") Diane Lane és una professora de literatura russa i descendent dels Romanov, que veurà la seva vida trasbalsada quan s'assabenti que el professor de piano dels seus fills (Andrew Rannells) està sent investigat per "conducta impròpia" no especificada. El capítol podria ser acceptable (tot i que el comportament que mostra la policia és ben poc professional) si no fos perquè el propi Matthew Weiner té al damunt denúncies pendents de judici per assetjament sexual a una col·laboradora.

"Bright and High Circles" es podria llegir com una maniobra d'exoneració personal per la via de la ficció. No aguanto a Rannells, si no és dins de l'ecosistema de "Girls".

"Panorama" és amb tota seguretat el pitjor moment de "The Romanoffs". Té lloc a la ciutat de Mèxic i està presidit per una molesta veu en off que correspon a un periodista (Juan Pablo Castañeda), investigador d'un possible frau mèdic en una clínica per a rics. Les seves perquisicions s'encreuaran amb l'existència d'un nen hemofílic i la seva mare divorciada (Radha Mitchell). El que vindrà a continuació serà en gran part un "travelogue" sortit del canal "VIAJAR", durant el qual visitarem la catedral metropolitana, el palau del govern amb els frescos de Diego Rivera, i les piràmides de Teotihuacan.

No tinc ni idea què pretenien els guionistes (Dan LeFranc i Matthew Weiner) a l'hora d'escriure aquest pitafi. A més Castañeda demostra ser un actor justet.

A "End of the Line" Kathryn Hahn i Jay R. Ferguson viatgen fins a Vladivostok per adoptar una criatura. Les etapes finals d'aquest procés se'ns presenten amb prolixitat tediosa. Un minutatge inferior hauria fet d'aquest capítol un dels millors de la temporada. L'atmosfera uniformement llòbrega de l'hivern rus no posa les coses fàcils de cara a l'espectador.

"The One that Holds Everything" ("El que ho conté tot") és un relat envitricollat d'històries encadenades ambientades a París, Londres i Hong-Kong. Només al final descobrirem que hem presenciat una venjança a molt llarg termini; truculenta i absurda, això sí. Malgrat els elements "queer", m'ha irritat força.

Pel meu gust, si voleu fer un tast de "The Romanoffs" aneu a "The Royal We" o "Expectation". Tracteu la resta amb precaució.

Cap comentari:

Publica un comentari