«Border»/«Gräns» («Frontera») és el segon film de l’iranià instal·lat a Suècia Ali Abbasi i es basa en un conte de John Ajvide Lindqvist, autor en el que ja es va basar Tomas Alfredson per la seva obra mestra vampírica «Let the Right One In». «Border» és de nou un relat amb tocs de fantasia i segurament una de les pel·licules més sorprenents que veureu en molt de temps.
Tina (Eva Melander) és una dona jove de faccions tosques i cos mal girbat que treballa com a agent de duanes en un port suec. Tina gaudeix d’un extraordinari sentit de l’olfacte que li permet detectar la por, la culpa o la vergonya de les persones que passen pel seu davant, una qualitat ideal a l’hora de descobrir qualsevol mena de contraban. Un dia a la feina es topara amb Vore (Eero Milonoff), un home de faccions similars a les seves que li produirà una profunda inquietud.
Poc més podré revelar, si no és que Tina i Vore no són exactament humans, i que el decurs de «Border» ens farà passar per experiències inesperades d’aquelles que fan reflexionar l’espectador sobre la taxonomia dels éssers vius, sobre les nocions del bé i el mal o sobre les afinitats electives (en contra de les afinitats d’espècie). El film té de tot: horror físic, investigació criminal, èxtasi amorós, drama familiar i fins i tot moments de tendresa.
Un conte dolç i cruel absolutament recomanable. No n'heu vist cap d'igual.
Tina (Eva Melander) és una dona jove de faccions tosques i cos mal girbat que treballa com a agent de duanes en un port suec. Tina gaudeix d’un extraordinari sentit de l’olfacte que li permet detectar la por, la culpa o la vergonya de les persones que passen pel seu davant, una qualitat ideal a l’hora de descobrir qualsevol mena de contraban. Un dia a la feina es topara amb Vore (Eero Milonoff), un home de faccions similars a les seves que li produirà una profunda inquietud.
Poc més podré revelar, si no és que Tina i Vore no són exactament humans, i que el decurs de «Border» ens farà passar per experiències inesperades d’aquelles que fan reflexionar l’espectador sobre la taxonomia dels éssers vius, sobre les nocions del bé i el mal o sobre les afinitats electives (en contra de les afinitats d’espècie). El film té de tot: horror físic, investigació criminal, èxtasi amorós, drama familiar i fins i tot moments de tendresa.
Un conte dolç i cruel absolutament recomanable. No n'heu vist cap d'igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada