dimarts, 22 de gener de 2019

Tres ciutats llombardes: Brescia (1)

Pensava que Brescia era més petita, però compta amb gairebé 200.000 habitants. Vaig conèixer de la seva existència en la meva joventut gràcies a la Premiata Forneria Marconi, un grup de rock progressiu local, celebrat internacionalment gràcies al patronatge d’Emerson, Lake & Palmer. Va ser fundat l’any 1971 i encara rutlla, quins tios!

Malgrat l’escampadissa de la ciutat moderna, els seus atractius estan força concentrats al centre, especialment entorn de tres places de caràcter molt diferent. L’allargada plaça de Pau VI és la religiosa, la de les catedrals; sí, perquè Brescia disposa de dues catedrals, col·locades l’una al costat de l’altra. La que importa és el Duomo Vecchio (oficialment cocatedral d’hivern), una de les mostres més reeixides de temple circular romànic (segle XI), tot i que perd una mica si visites l’interior. En canvi el Duomo Nuovo (cocatedral estiuenca) és una església típica del barroc tardà, de les que es troben a dotzenes en tots els països europeus on el catolicisme ha fet estralls.

Contigua, en direcció septentrional, hi ha la plaça de la Loggia, que és la que detenta el poder civil. L'edifici de la Loggia, pròpiament dita, és un palau renaixentista, seu actual de la Junta Comunal de Brescia.

Al costat oposat de la plaça hi ha la torre del rellotge, també renaixentista. No sé si val gaire la pena, però les galeries porticades són un d'aquells invents arquitectònics que no s'han valorat mai prou. A mà esquerra hi ha també una "trattoria" de pretensions mínimes, amb un cambrer veterà i abusa-nanos. Sopo una sorprenent polenta amb ceba i arengada fumada, i després una tripa "alla bresciana", que és la cosa més simple i més fonamental del món.

El disseny de la "piazza della Vittoria" no podria ser més mussolinià, i encara que l'arquitectura totalitària oficial de nazis i comunistes m'emprenya d'allò més, cal reconèixer-li al feixisme italià una certa dosi d'encant. Almenys jo preferiria aquest deliciós paisatge arquitectònic i una mica metafísic abans d'haver d'entomar els "polvorones" dels Nuevos Ministerios madrilenys.

L'entrada del metro és a dalt, a l'esquerra.

Cap comentari:

Publica un comentari