dijous, 17 de gener de 2019

Tres ciutats llombardes: Accademia Carrara (2)

Aquest quadre tan complicat és "La història de Virgínia" de Sandro Botticelli. Es basa en un relat de Titus Livi sobre una violació i la seva venjança. Tots els episodis de la història estan representats simultàniament sobre la mateixa taula. No és que l'obra m'agradi gaire, però te la particularitat que en el moment de la nostra visita s'exposava al seu costat "La història de Lucrècia", peça bessona que habitualment penja a l'Isabella Stewart Gardner Museum de Boston.

Per fortuna, l'Acadèmia disposa de peces de Botticelli més properes al meu gust, com aquesta curiosa crucifixió, on Crist està pintat sobre una superfície plana en una creu tridimensional. O el retrat de Giuliano de Medici que em fa pensar en un camell (l'animal, no el minorista de drogues).


El "Sant Sebastià" de Rafael no us l'ensenyo, perquè li va quedar un jovenet una mica bleda que tira per terra el potencial eròtic que sol lluir aquest màrtir. També em saltaré una Madonna davant d'un paisatge, obra de Tiziano que no m'acaba de fer el pes, per passar directament a Lorenzo Lotto, un venecià del XVI que va treballar intensament a Bèrgam i hi va deixar obres mestres a quatre esglésies (que no podrem visitar). Sí que veurem a la Carrara aquest retrat de Lucina Brembati, una senyora formidable en tots els sentits. Fixeu-vos en la lluna misteriosa que brilla a dalt i en el cap de renard mort que té entre mans.


Un Lotto més ambiciós va pintar aquestes "Noces místiques de Caterina d'Alexandria". Malgrat que el quadre està mutilat (hi falta a la part superior el paisatge del Mont Sinaí que es veia per la finestra), ningú li negarà a la pintura personalitat i contundència cromàtica.


Però el meu gran descobriment (no ho és, havia oblidat el seu magnífic sastre a la National Gallery de Londres) a la Carrara és Giovan Battista Moroni, un llombard del segle XVI, retratista fidel a la realitat, però amb un toc de tendresa mig amagat. Us deixo amb tres quadres seus, esplèndids tots ells. Qui no s'enamoraria del vell assegut, de la nena de can Redetti, o del jove cavaller amb ombra de barba?



La visita continua; encara podreu contemplar obres de Tiepolo, de Guardi, de Canaletto i de Longhi, entre molts altres. Però l'interès s'ha diluït notablement.

2 comentaris:

  1. L'any 2005 vam visitar Bergamo per veure l'exposició "Giovanni Battista Moroni, lo sguardo sulla realtà" 1560-1579. Poder veure diversos dels seus retrats en va confirmar l'extraordinària categoria d'aquest pintor. No té el mateix interès, en canvi, la seva pintura religiosa, molt convencional. Moroni és poc conegut i reconegut perquè les seves obres estan molt escampades i en mans privades.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. timamót, com m'hagués agradat veure aquesta exposició!

      Suprimeix