dijous, 10 de gener de 2019

Tres ciutats llombardes: Bèrgam (3)

Si bé l'exterior de la basílica de Santa Maria Maggiore és d'una relativa simplicitat, el seu interior és un deliri bigarrat al·lèrgic als murs nus. Aquí sembla que, des del segle XIII al XVII, tothom ha volgut deixar la seva petja pictòrica i, en general, cal dir que se n'han sortit força bé. Per afinitat electiva envers els primers renaixentistes, voldria quedar-me amb els frescos anònims inspirats en Giotto: són els hereus rics dels nostres romànics i, malgrat això, mereixen un respecte.


Però l'habitual faramalla barroca tampoc queda malament. Aquest amuntegament de figures humanes adoptant postures tràgiques entre marcs daurats, passa per bona si la mires de lluny (que és el que sol succeir a les esglésies grans).


A la basílica hi són enterrats dos músics cèlebres. L'alemany Johann Simon Mayr (1763 - 1845), compositor famós a finals del XVIII i principis del XIX, actualment mig oblidat, va ser el mestre del bergamasc Gaetano Donizetti, que també té la tomba aquí. De Donizetti tots hem sentit, i fins i tot escoltat, alguna cosa: sigui a través d'una llàgrima furtiva o d'un moment de follia (oi, Lucia?)

A la ciutat alta de Bèrgam hi ha un museu donizettià localitzat al Palazzo della Misericordia Maggiore. Només he pogut contemplar el seu pati auster i ja m'ha semblat prou meravella.


En aquest ancestral rovell de l'ou abunden els racons per descobrir. Perdre una estona a Bèrgam no seria mai perdre el temps.


Cap comentari:

Publica un comentari