dimecres, 10 d’abril de 2019

De la pintura al cinema

Ahir escrivia sobre "Werk ohne Autor" el film més recent de Florian Henckel von Donnersmarck, protagonitzat per un pintor, el fictici Kurt Barnert, que després de viure sota els règims nazi i comunista, trobava la seva pròpia veu artística a l'Alemanya democràtica. Ho feia a partir de còpies pictòriques de velles fotografies artificialment difuminades. Resultava particularment punyent el quadre on apareixia Barnert de nen, amb la seva estimada tia Elisabeth, la qual a causa dels seus problemes mentals va ser reclosa i finalment gasejada en un camp de concentració. La pel·licula documentava prolixament l'elaboració del quadre, protagonitzat per dos actors bellíssims, com pertoca als humans que surten en pantalla.

"Werk ohne Autor" s'inspira en la figura del pintor Gerhard Richter, que fins i tot va assessorar Henckel en la preparació del guió. Efectivament Richter tingué una tieta, Marianne Schönfelder, que fou assassinada pels nazis a causa de la seva esquizofrènia. Va pintar-la en el quadre titulat inicialment "Mare i fill" per esborrar-ne qualsevol connexió familiar, seguint la seva intenció d'eliminar del seu treball la presència de l'autor. "Mutter und Kind" (o "Tante Marianne", com finalment és conegut), no resulta tan fotogènic, però es revela molt més commovedor: la diferència que hi ha entre l'art autèntic i els filtres d'Instagram.


Cap comentari:

Publica un comentari