«The A. B. C. Murders» (publicada el 1936 i titulada en espanyol «El misterio de la guía de ferrocarriles») és una de les novel·les més enginyoses de la sempre enginyosa Agatha Christie. Malgrat estar protagonitzada pel canònic Hercule Poirot, el llibre té una estructura molt particular que combina dues narratives paral·leles que conviden a la confusió. Si per una banda, Poirot i els seus còmplices habituals, Japp i Hastings, investiguen els crims d’un suposat assassí en sèrie que procedeix segons l’ordre que marca l’abecedari —mata primer l’Alice Ascher a Andover, segueix amb la Betty Barnard a Bexhill, i després amb Sir Carmichael Clarke de Churston…—; per l’altra banda s’intercalen escenes protagonitzades per l’epilèptic Alexander Bonaparte Cust (A.B.C.!), venedor de mitges de nylon, sempre present a tots els escenaris del crim. Amb aquests constrenyiments alfabètics, es diria que es tracta d’un misteri gairebé oulipià.
Aquest atractiu material de base induí la productora Mammoth Screen (associada amb la BBC per qüestions de distribució mundial) a realitzar a finals de 2018 una minisèrie de tres capítols anomenada «The ABC Murders», adaptada per Sarah Phelps, i accessible actualment a la plataforma Movistar+. El seu esquer principal és John Malkovich fent d’Hercule Poirot. Aquest emblemàtic detectiu belga sempre ha sigut un personatge carregós i molt histriònic, que ha fet aflorar les pitjors tendències d’un grapat de bons actors (David Suchet, Albert Finney, Peter Ustinov, Kenneth Branagh). S’agraeix que Malkovich en faci una versió assumible per la seva contenció i se li perdona que el seu francès no sigui del tot perfecte.
Deixant de banda Malkovich, la producció d’època situada als anys 30 és tan bona com caldria esperar (les vistes aèries sobre ferrocarrils de vapor en marxa són particularment glorioses). Els actors estan bé, però cap d’ells destaca. Comprovarem que Rupert Grint ha superat definitivament l’etapa Ron Weasley i queda convincent com a inspector de policia adult. Retrobarem l’Andrew Buchan de «Broadchurch», l’inquietant Eamon Farren de «Twin Peaks 3» i la sempre llunàtica Shirley Henderson.
On «The A. B. C. Murders» resulta més discutible és en els canvis que introdueix respecte a l’original, en afegir-hi un to molt més dramàtic i una mica grandiloqüent. Així, apart de carregar-se un dels col·laboradors habituals de Poirot per motius que se m’escapen, s’inventen un passat traumàtic del detectiu belga que no sé si la senyora Christie aprovaria. Francament, jo les novel·les d’intriga de Christie/Poirot les prefereixo frívoles i entretingudes, i no la transcendència avorridota que gasten aquí. Vostès mateixos.
Aquest atractiu material de base induí la productora Mammoth Screen (associada amb la BBC per qüestions de distribució mundial) a realitzar a finals de 2018 una minisèrie de tres capítols anomenada «The ABC Murders», adaptada per Sarah Phelps, i accessible actualment a la plataforma Movistar+. El seu esquer principal és John Malkovich fent d’Hercule Poirot. Aquest emblemàtic detectiu belga sempre ha sigut un personatge carregós i molt histriònic, que ha fet aflorar les pitjors tendències d’un grapat de bons actors (David Suchet, Albert Finney, Peter Ustinov, Kenneth Branagh). S’agraeix que Malkovich en faci una versió assumible per la seva contenció i se li perdona que el seu francès no sigui del tot perfecte.
Deixant de banda Malkovich, la producció d’època situada als anys 30 és tan bona com caldria esperar (les vistes aèries sobre ferrocarrils de vapor en marxa són particularment glorioses). Els actors estan bé, però cap d’ells destaca. Comprovarem que Rupert Grint ha superat definitivament l’etapa Ron Weasley i queda convincent com a inspector de policia adult. Retrobarem l’Andrew Buchan de «Broadchurch», l’inquietant Eamon Farren de «Twin Peaks 3» i la sempre llunàtica Shirley Henderson.
On «The A. B. C. Murders» resulta més discutible és en els canvis que introdueix respecte a l’original, en afegir-hi un to molt més dramàtic i una mica grandiloqüent. Així, apart de carregar-se un dels col·laboradors habituals de Poirot per motius que se m’escapen, s’inventen un passat traumàtic del detectiu belga que no sé si la senyora Christie aprovaria. Francament, jo les novel·les d’intriga de Christie/Poirot les prefereixo frívoles i entretingudes, i no la transcendència avorridota que gasten aquí. Vostès mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada