dilluns, 1 d’abril de 2019

Qui roba a un lladre...

Volen fer passar "La caiguda de l'imperi americà" de Denys Arcand com a tercera part de la trilogia començada amb "El declini de l'imperi americà" i prosseguida a "Les invasions bàrbares"; però la veritat és que, més enllà de la similitud del títol i d'una certa voluntat de radiografia del present, poc té a veure amb els films anteriors.

Pierre-Paul (Alexandre Landry), doctorat en filosofia i ment brillant, es guanya la vida fent de repartidor a Montreal. Un dia es topa amb un atracament i de forma fortuïta queda en possessió de dues bosses de diners. El seu doble objectiu serà preservar aquesta fortuna (que busquen tant la policia com les màfies locals) i dedicar-la a fins honorables. Alguns criminals especialitzats en blanqueig de capitals seran una ajuda inestimable.

De forma certament esquemàtica la pel·lícula mostra una societat on conviuen els corruptes evasors fiscals al capdamunt de la piràmide predatòria i els pàries sense sostre a l'extrem oposat. No es tracta d'una anàlisi gaire profunda, però la trama és distreta i està narrada en un to que voreja la comèdia. Mai no ha fet nosa que un conte contingui un vell delinqüent trapella, una prostituta de bon cor o una banda picaresca i multiracial. I, reconeguem-ho, ja era hora que un filòsof sense feina s'endugués la noia i els milions.

Cap comentari:

Publica un comentari