Per Sant Jordi vaig comprar un llibre

Suposo que ja ho hauré dit alguna altra vegada que per Sant Jordi no acostumo a comprar llibres per les evidents incomoditats que comporta: les multituds que envaeixen els carrers des de primera hora del matí no constitueixen l'entorn més idoni per dedicar-se a triar i remenar. No sóc fetitxista de les edicions dedicades, i l'atractiu del descompte tradicional ja me'l fa la meva llibreria de confiança qualsevol altre dia de l'any. Com que, malgrat tot, a casa mantenim la tradició de regalar-nos llibres (i roses), els adquirim tranquil·lament dies abans.

Enguany, però, he faltat a la meva tradició personal a causa d'un incident bastant desagradable. Resulta que uns malfactors van entrar la matinada del 22 d'abril a la llibreria Al·lots de Barcelona, especialitzada en literatura infantil i juvenil. Sembla ser que no es van dur res de valor (els llibres mai no són atractius per a la delinqüència o el vandalisme en general), però van causar desperfectes a la reixa i a la porta de vidre. Un corrent de solidaritat envaí les xarxes, tot convidant els lectors a fer costat a la llibreria violentada.

A casa no hi ha criatures (almenys en el sentit més estadístic de la paraula); però, com que quan un llibre és bo, els termes "infantil" o "juvenil" sobren, no em va costar gens trobar un títol que em vingués de gust. Es tracta de "Què vol dir, això?", preciós volum de l'influent dissenyador Enric Jardí, editat per comBel el febrer de 2019 (hi ha també edició castellana que, totxament, es diu "¿Qué significa?").

"Què vol dir, això?", adequat per a infants de cinc anys o més enllà, proposa un viatge fictici, desdoblat com a jornada d'aprenentatge, on cada experiència quotidiana s'emmiralla en un potencial d'icones, dèries polítiques, i símbols. És un llibre bell, admirable, i perfectament editat, que funciona molt bé com a objecte de desig dels observadors de la segona fornada.

Pronostico que aquesta serà la primera baula de la meva particular "Ofensiva Jardí".