Mutis

La triomfal, agitada, escandalosa i finalment tràgica biografia d'Oscar Wilde constitueix un material dramàtic de primera que el cinema ha tractat amb freqüència. Semblava que fos ahir, però el "Wilde" de Brian Gilbert amb Stephen Fry ja compta amb més de vint anys. Tocava doncs refrescar-nos la memòria i ho ha fet Rupert Everett amb un projecte molt personal que ha dirigit, protagonitzat i del que n'ha escrit el guió. Aquí han batejat el film "La importancia de llamarse Oscar Wilde", un títol ben tanoca (¿per què no, "Descubriendo a Oscar" o "Oscar fatal"?); però l'original és "The Happy Prince", cosa que té molt de sentit, ja que tota la trama és acompanyada de la veu de Wilde narrant el seu conte d'"El príncep feliç".

La pel·lícula se cenyeix als anys finals de Wilde, els que van de la seva sortida de la presó de Reading fins a la seva mort en l'exili parisenc; són anys, per tant, de decadència i sordidesa, en els quals l'autor irlandès s'aprofita de la paciència dels pocs amics que li queden, entoma humiliacions públiques i privades i recorda en forma de flaixos al·lucinats els èxits passats. No és una narració de to realista: Everett opta per un cert desordre en la cronologia i un to tenebrós de malson opressiu. La seva interpretació voreja l'histrionisme (la veritat és que el paper ho requereix fins a un cert punt), però es fa perdonar, perquè es nota que hi ha posat tot l'amor en la seva feina. Els altres grans actors que l'acompanyen —Colin Firth, Emily Watson, Tom Wilkinson...— hi són més per amistat que pel lluïment dels seus respectius papers i Everett, humilment, els posa davant seu en els crèdits.

Recomanable per a amants de l'obra de Wilde que coneguin més o menys la seva biografia; perquè no serà aquí on adquiriran nocions clares sobre la seva vida.