A casa (com a tot el món civilitzat) som molt partidaris de les sèries de televisió daneses i, si a Filmin passen la sèrie més cara de tot el seu historial productiu, allà que ens hi anem. Em refereixo a «1864», drama bèl·lic de 2014 guionitzat i dirigit per Ole Bornedal a partir d’un parell d’obres de l’historiador Tom Buk-Swienty sobre la molt oblidada Segona Guerra de Schleswig, durant la qual la petita nació danesa pretengué desafiar l’imperi prussià per apropiar-se d’una regió veïna, encara que fos de cultura germànica.
Bé, jo dic «molt oblidada» perquè no en tenia ni idea; possiblement a Dinamarca l’estudiaran a les escoles, encara que va acabar com el rosari de l’aurora. Crec que demostra la maduresa d’un país el fet d’explicar episodis no particularment gloriosos de la seva història per mostrar com de fanàtics i inconscients podien ser els seus governants. «1864» adopta un punt de vista decididament modern, tant per aquesta autocrítica nacional tan poc cofoia, com per un relat on tots els contendents tenen dret a la paraula, tant els prussians com els britànics, i a més en la seva llengua original.
La sèrie, com no podria ser de cap altra manera al segle XXI, du el pacifisme a la solapa i per això carrega excessivament les tintes en la descripció dels desastres de la guerra. Un entramat d’escenes situades en el present indiquen sense gaire subtilesa que les guerres continuen existint, encara que ja no tinguin lloc al pati de casa. Ara el nostre jovent va a morir en missions humanitàries a l’Orient Mitjà.
«1864» exhibeix el seu múscul en una producció on destaquen tant els luxosos interiors de la burgesia i el palau, com les escenes de masses (bàsicament bèl·liques). El bo i millor dels actors del país hi intervé d’una manera o d’una altra. Jakob Oftebro (vist a «Tom of Finland» i «The Snowman»), Jens Sætter-Lassen (no vist enlloc), i Marie Tourell Søderberg (tampoc), aporten les dosis de sang jove. Però també hi retrobarem els molt més coneguts Pilou Asbæk («Borgen», «Game of Thrones»), Søren Malling («The Killing», «Borgen»), Lars Mikkelsen («The Killing», «House of Cards», «Borgen», «Sherlock») o Sidse Babett Knudsen («Borgen», «Westworld»). Pels fans de Knudsen informaré que el seu paper és bastant secundari, no fos cas que us entusiasméssiu.
Segurament la sèrie es beneficiaria d’una durada més breu —els episodis bèl·lics finals s’allargassen en excés—; i els moments de realisme màgic tampoc no li fan cap favor. Però la producció, com ja s’ha dit, és enlluernadora en tots els seus detalls. Aquí s’hi haurà d’incloure la banda sonora de Marco Beltrami i la fotografia acollonidora de Dan Laustsen, on les mitjanies grises es combinen amb tocs de color aïllat per aconseguir-ne el millor efecte. «1864» és pura qualitat, però qualitat de la nostra.
Bé, jo dic «molt oblidada» perquè no en tenia ni idea; possiblement a Dinamarca l’estudiaran a les escoles, encara que va acabar com el rosari de l’aurora. Crec que demostra la maduresa d’un país el fet d’explicar episodis no particularment gloriosos de la seva història per mostrar com de fanàtics i inconscients podien ser els seus governants. «1864» adopta un punt de vista decididament modern, tant per aquesta autocrítica nacional tan poc cofoia, com per un relat on tots els contendents tenen dret a la paraula, tant els prussians com els britànics, i a més en la seva llengua original.
La sèrie, com no podria ser de cap altra manera al segle XXI, du el pacifisme a la solapa i per això carrega excessivament les tintes en la descripció dels desastres de la guerra. Un entramat d’escenes situades en el present indiquen sense gaire subtilesa que les guerres continuen existint, encara que ja no tinguin lloc al pati de casa. Ara el nostre jovent va a morir en missions humanitàries a l’Orient Mitjà.
«1864» exhibeix el seu múscul en una producció on destaquen tant els luxosos interiors de la burgesia i el palau, com les escenes de masses (bàsicament bèl·liques). El bo i millor dels actors del país hi intervé d’una manera o d’una altra. Jakob Oftebro (vist a «Tom of Finland» i «The Snowman»), Jens Sætter-Lassen (no vist enlloc), i Marie Tourell Søderberg (tampoc), aporten les dosis de sang jove. Però també hi retrobarem els molt més coneguts Pilou Asbæk («Borgen», «Game of Thrones»), Søren Malling («The Killing», «Borgen»), Lars Mikkelsen («The Killing», «House of Cards», «Borgen», «Sherlock») o Sidse Babett Knudsen («Borgen», «Westworld»). Pels fans de Knudsen informaré que el seu paper és bastant secundari, no fos cas que us entusiasméssiu.
Segurament la sèrie es beneficiaria d’una durada més breu —els episodis bèl·lics finals s’allargassen en excés—; i els moments de realisme màgic tampoc no li fan cap favor. Però la producció, com ja s’ha dit, és enlluernadora en tots els seus detalls. Aquí s’hi haurà d’incloure la banda sonora de Marco Beltrami i la fotografia acollonidora de Dan Laustsen, on les mitjanies grises es combinen amb tocs de color aïllat per aconseguir-ne el millor efecte. «1864» és pura qualitat, però qualitat de la nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada