dimecres, 17 d’abril de 2019

Altres mons que són en aquest món

Crec que últimament em repeteixo tot constatant l'immens valor divulgatiu que tenen algunes sèries de televisió actual a l'hora de revelar-nos realitats poc conegudes de societats que tenim a tocar. Fa poc mencionava la sèrie americana "Big Love", a propòsit dels mormons de Utah i ara és el torn de la israeliana "Shtisel", les dues temporades de la qual són disponibles a Netflix. "Shtisel", que és el cognom de la família protagonista, està ambientada a un barri de Jerusalem anomenat Geula on habiten jueus de costums "haredi", ortodoxos per tant, tot i que no tan fanàtics com els seus veïns de Mea She'arim.

Les narratives que intenten descriure comunitats regides per lleis de convivència  restrictives solen adoptar un punt de vista laic i liberal a partir d'històries d'individus oprimits (sovint una dona), amb un clímax alliberador que implica l'allunyament definitiu de l'edifici patriarcal de partida. Ori Elon i Yehonatan Indursky, els creadors de la sèrie, provenen dels mateixos entorns que descriuen, i tal com passava a "Big Love", adopten una mirada humanista, informada i exempta de crítica.

I la veritat és que tot el que passa a "Shitsel" —un cop se superen les perruques que cal portar en públic per tradició imposada, i les vestimentes depriments (feltre i llana) de les dones, i els rínxols llardosos dels homes— és essencialment bonhomiós, pràcticament de conte d'Isaac Bashevis Singer.

El protagonista principal és Dov Glickman, que fa del pare de família Shulem Shtisel, esforçat pal de paller del judaisme més fonamentalista; tot i que no costarà gaire trobar-li una vena relativista. En el fons, Shulem és un sensualista, per a qui menjar i beguda superen en interès al sexe. El seu fill Akiva (Michael Aloni) és un bleda de cara bonica. La seva transgressió més eminent són les seves tendències "artístiques" i la seva indecisió de marca.

A "Shitsel" també hi ha dones, i dones que tothom qualificaria com de caràcter fort. Seria el cas de la vídua amb dos fantasmes a l'esquena (la internacional Ayelet Zurer), la Neta Riskin adulta que fa de Giti Weiss i supera crisis familiars com qui no vol la cosa, o l'adolescent Shira Haas que fa de Ruchami Weiss i demostra ser més madura que totes les seves contemporànies.

"Shitsel" és amable i mira de no fer sang. Quan traslladen la iaia a la residència geriàtrica, contemplarem amb consternació com descobreix enjogassada les deixalles de la televisió comercial. D'aquesta barreja entre el que és dur i el que és tou va la sèrie.

Quan la van estrenar a Israel no li van fer gens de cas (no és un tema que vingui de gust a l'espectador de l'any 2013), però de mica en mica ha anat guanyant públic fins esdevenir un títol de culte; perquè, quan es deixa de banda el missatge i es grata a la superfície de la natura humana, és difícil equivocar-se. Sembla que Amazon planeja la versió americana, evidentment ambientada a Brooklyn.

Cap comentari:

Publica un comentari