Sembla mentida com ha entusiasmat «Chernobyl», la minisèrie de cinc capítols de HBO sobre la pitjor catàstrofe provocada per l’home, que alguns ja qualifiquen com una de les millors sèries de la història de la televisió, cosa que evidentment és una exageració. El cert és que el programa té moltes virtuts, començant pel fet que explica uns esdeveniments que encara ens eren desconeguts en gran mesura; ho fa a més amb claredat expositiva, amb eficàcia dramàtica i amb una concisió que deixa amb ganes de més.
Tret d’alguns errors mínims, l’ambientació (vestuari, decoració d’interiors, vehicles, tecnologia) ha estat lloada per la seva fidelitat, fins i tot per part d’ex-ciutadans soviètics que van viure aquella època. Les interpretacions, d’actors i actrius sobretot britànics però que estan molt ben caracteritzats per semblar russos o satèl·lits, és molt ajustada i proporciona a Stellan Skarsgård, Emily Watson i especialment Jared Harris múltiples ocasions de lluïment.
Per descomptat, per aconseguir l’eficàcia dramàtica que citava a dalt ha calgut simplificar o directament sacrificar la veritat històrica. Així s’ha decidit que Anatoly Dyatlov, l’enginyer en cap de la central nuclear, exercirà el paper de dolent de la pel·lícula; que els nombrosos científics que participaren en el rescat de Chernobyl es resumiran en el personatge imaginari que encarna Emily Watson —una dona intel·ligent i audaç, capaç d’enfrontar-se a la KGB i disposada a patir empresonament, una heroïna en suma—; i que Valery Legasov, el químic inorgànic destinat a dirigir les tasques de neteja nuclear, esdevindrà heroi tràgic amb el seu suïcidi, després de revelar en el judici un seguit de veritats incòmodes. L’escena és del tot inventada, però milers d’espectadors ja postulen Jared Harris com a «santo subito» o mereixedor d’un Emmy.
«Chernobyl» encerta a l’hora de retratar un país obsedit per la bona imatge, més que pel seu correlat real. Així la desídia i la ineptitud faran front comú per desencadenar una tragèdia potser evitable. La sèrie participa tanmateix d’una visió anacrònica de la Unió Soviètica, com si encara estigués immersa a les purgues estalinistes, on es diria que qualsevol càrrec mitjà no tindria inconvenient a amenaçar amb represàlies letals.
Sap greu que, encara que el programa es basi en bona mesura en el magistral «Veus de Chernobyl» de Svetlana Alexievitx, no figuri el nom de la Nobel bielorussa a cap racó dels títols de crèdit. Però, bé, els designis de la indústria de l’entreteniment no seran mai els nostres.
«Chernobyl» ho té tot per ser un èxit: un poble disposat a la immolació per una bona causa, un estat disposat a tota traïció pel bé de la pròpia supervivència, un aparat tan corrupte com sospitàvem, i un assassí invisible en forma de radiació letal. No menystinguéssim cap d’aquestes raons.
Tret d’alguns errors mínims, l’ambientació (vestuari, decoració d’interiors, vehicles, tecnologia) ha estat lloada per la seva fidelitat, fins i tot per part d’ex-ciutadans soviètics que van viure aquella època. Les interpretacions, d’actors i actrius sobretot britànics però que estan molt ben caracteritzats per semblar russos o satèl·lits, és molt ajustada i proporciona a Stellan Skarsgård, Emily Watson i especialment Jared Harris múltiples ocasions de lluïment.
Per descomptat, per aconseguir l’eficàcia dramàtica que citava a dalt ha calgut simplificar o directament sacrificar la veritat històrica. Així s’ha decidit que Anatoly Dyatlov, l’enginyer en cap de la central nuclear, exercirà el paper de dolent de la pel·lícula; que els nombrosos científics que participaren en el rescat de Chernobyl es resumiran en el personatge imaginari que encarna Emily Watson —una dona intel·ligent i audaç, capaç d’enfrontar-se a la KGB i disposada a patir empresonament, una heroïna en suma—; i que Valery Legasov, el químic inorgànic destinat a dirigir les tasques de neteja nuclear, esdevindrà heroi tràgic amb el seu suïcidi, després de revelar en el judici un seguit de veritats incòmodes. L’escena és del tot inventada, però milers d’espectadors ja postulen Jared Harris com a «santo subito» o mereixedor d’un Emmy.
«Chernobyl» encerta a l’hora de retratar un país obsedit per la bona imatge, més que pel seu correlat real. Així la desídia i la ineptitud faran front comú per desencadenar una tragèdia potser evitable. La sèrie participa tanmateix d’una visió anacrònica de la Unió Soviètica, com si encara estigués immersa a les purgues estalinistes, on es diria que qualsevol càrrec mitjà no tindria inconvenient a amenaçar amb represàlies letals.
Sap greu que, encara que el programa es basi en bona mesura en el magistral «Veus de Chernobyl» de Svetlana Alexievitx, no figuri el nom de la Nobel bielorussa a cap racó dels títols de crèdit. Però, bé, els designis de la indústria de l’entreteniment no seran mai els nostres.
«Chernobyl» ho té tot per ser un èxit: un poble disposat a la immolació per una bona causa, un estat disposat a tota traïció pel bé de la pròpia supervivència, un aparat tan corrupte com sospitàvem, i un assassí invisible en forma de radiació letal. No menystinguéssim cap d’aquestes raons.
 |
| Skarsgard, Harris i Watson |
No l'he vist, em sembla que és d'HBO i no la tinc al movistar, pero fa uns mesos vaig veure un documental sobre Chernobyl tot amb imatges reals d'abans, del moment de l'accident i de declaracions de gent després, gent que hi va intervenir, un documental extents, ben fet i acurat. Era en un d'aquests canals que hi ha a movistar+ a partir del 70
ResponEliminaPotser no serà tan entretingut, però sí més acurat.
EliminaFrancesc, deies que no llegim fins al final. Però tu no llegeixes ni la primera frase de l'apunt, on dic que el programa és de la HBO. Som una colla, pura façana, i molt depriments.
EliminaÉs una sèrie de televisió i, per tant, l'has d'agafar tenint en compte aquestes prevencions que expliques. És allò de "basat en fets reals" que no implica en cap cas que ens mostrin tota la realitat del que va passar. Tot i així, a mi em va agradar força. Aconsegueix, tot i que sabem com s'ha d'acabar, mantenir l'interès en la trama en tot moment i això és un gran mèrit. Una gran sèrie de terror amb dos "dolents", la radiació letal i la burocràcia russa (no sé si en aquest ordre de perillositat).
ResponEliminaPS: Ja he vist «Good Omens». M'ha agradat. Manté força bé l'esperit de la novel·la.
Exacte, un bon entreteniment basat en fets reals.
EliminaN'he sentit a parlar tant, i tan bé, que estic encuriosit. Però no disposo d'HBO, així que m'esperaré a que me la serveixin en safata en alguna altra plataforma, si no és que trobo una ànima caritativa abans. Sembla que està de moda Txernobyl, qui ho havia de dir fa un temps.
ResponEliminaEstà esdevenint tan popular, que segur que l'acabaràs trobant a alguna altra plataforma, si no a una cadena generalista.
EliminaPerdó per embrutir aquest noble blog amb el meu comentari, però em veig obligat a expressar la meva insulsa opinió sobre el tema. Els dos primers capítols molt bé però després cau en l'efectisme gratuït (al primer i segon estan plenament justificats) i el dramatisme que descrius a l'entrada, per la qual cosa la sèrie se'm va fer pesada. També m'ha cansat la cantarella de "oh que bé reflecteix les mentides i corrupció del règim comunista soviètic". Si s'atreveixen a fer la segona temporada, dedicada a Fukushima és clar, veurem com de transparent i eficient (NO) va ser la gestió d'un desastre nuclear segons el model capitalista. L'espiral de nyaps provocats per la pressió pressupostària, el retard en acceptar la culpa i la realitat, les mentides i l'intent d'encolomar la responsabilitat a un altre van ser exactament els mateixos. Potser el problema no és el comunisme, ni el capitalisme, sinó la Humanitat.
ResponEliminaAmb això que dius estic força d'acord. Mentre mirava la sèrie, jo recordava el que va passar amb el Prestige o amb l'oli de colza; que d'acord que no són catàstrofes equiparables, però que la ineptitud de la resposta sí que ho va ser. En definitiva, són coses que passen pertot arreu.
EliminaJa l'he vist! Trobaràs el post corresponent a casa meva, però ja t'avanço que m'ha agradat i molt! :D
ResponEliminaJa ho he vist. T'ha agradat molt i molt!
Elimina