En una categoria notablement superior al que mencionàvem ahir tenim «Le Mystère Henry Pick» de Rémi Bezançon, adaptació de la novel·la homònima del francès David Foenkinos. [El títol espanyol, «La biblioteca de los libros rechazados», sembla remetre a les novel·les de Ruiz-Zafón, però cal reconèixer que no va gaire desencaminat.] Aquí disposem d’una intriga molt menys criminal, però molt més literària, que ens pot fer recordar la recent «Doubles vies» d’Olivier Assayas, però amb un quilo menys de pretensions.
L’acció s’esdevé a França, o sigui que hi ha literatura a dojo. La cosa va del descobriment d’un text inèdit de qualitat inusual, l’autor del qual és el difunt Henry Pick, un «pizzaiolo» bretó a qui no se li coneixien vel·leïtats literàries. El crític Jean-Michel Rouche (Fabrice Luchini) no se’n refia d’aquesta versió i inicia una investigació pel seu compte per esbrinar qui va escriure realment la novel·la.
En aquesta perquisició aniran desfilant representants de tot el fet literari: autors, editors, llibreters, bibliotecaris, crítics, periodistes culturals i lectors (impagable l’escena en el club de lectura). De forma superficial es toquen qüestions interessants —com els fets extraliteraris condicionen la recepció de les nostres lectures, com la indústria de la promoció cultural sovint té molt poc a veure amb la cultura, com ens estimem més una mentida improbable que una veritat massa plausible…—. El to és lleuger, però el cert és que «Le Mystère Henry Pick» passa bé i distreu, i en algun determinat moment provoca una riallada.
Potser el desenllaç del misteri no acaba de ser satisfactori, però la pel·lícula és simpàtica (qualificatiu de doble fil, condescendent però positiu) i a més compta amb Fabrice Luchini encapçalant el repartiment. Jo sento veritable devoció per aquest actor entranyablement nyicris, però enormement eficaç. Hi surt Hanna Schygulla (no calia) i Camille Cottin, descoberta a la sèrie «Call my agent»/«10%», i protagonista de la versió francesa de la genial «Fleabag». «Pas mal», en definitiva.
L’acció s’esdevé a França, o sigui que hi ha literatura a dojo. La cosa va del descobriment d’un text inèdit de qualitat inusual, l’autor del qual és el difunt Henry Pick, un «pizzaiolo» bretó a qui no se li coneixien vel·leïtats literàries. El crític Jean-Michel Rouche (Fabrice Luchini) no se’n refia d’aquesta versió i inicia una investigació pel seu compte per esbrinar qui va escriure realment la novel·la.
En aquesta perquisició aniran desfilant representants de tot el fet literari: autors, editors, llibreters, bibliotecaris, crítics, periodistes culturals i lectors (impagable l’escena en el club de lectura). De forma superficial es toquen qüestions interessants —com els fets extraliteraris condicionen la recepció de les nostres lectures, com la indústria de la promoció cultural sovint té molt poc a veure amb la cultura, com ens estimem més una mentida improbable que una veritat massa plausible…—. El to és lleuger, però el cert és que «Le Mystère Henry Pick» passa bé i distreu, i en algun determinat moment provoca una riallada.
Potser el desenllaç del misteri no acaba de ser satisfactori, però la pel·lícula és simpàtica (qualificatiu de doble fil, condescendent però positiu) i a més compta amb Fabrice Luchini encapçalant el repartiment. Jo sento veritable devoció per aquest actor entranyablement nyicris, però enormement eficaç. Hi surt Hanna Schygulla (no calia) i Camille Cottin, descoberta a la sèrie «Call my agent»/«10%», i protagonista de la versió francesa de la genial «Fleabag». «Pas mal», en definitiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada