Un món de metros: Atenes, el Caire i Jerusalem

La combinació d'aquestes tres xarxes pot semblar una mica arbitrària, però el fet determinant és que hem sigut usuaris de totes tres durant els darrers quinze dies. A Atenes, parlant amb propietat, no hi havíem d'haver estat, però quan tens vuit hores d'esbarjo entre dos vols, és inevitable acostar-te a la capital grega per fer-ne un primer tast.

La xarxa d'Atenes no ha crescut gaire des de la darrera visita: tres línies, 84 quilòmetres de vies i 65 estacions. Hom esperaria que els Jocs Olímpics de 2004 impliquessin una certa renovació del material, però la veritat és que el metro d'Atenes es veu envellit i amb sospitoses substàncies grumolloses sota els seients. Fa gràcia la icona del vaixell prop del Pireu.

El Caire també ha progressat adequadament. A la seva darrera reencarnació les tres línies sumen 80 quilòmetres de vies i 64 estacions. La línia directa a l'aeroport és cada dia una mica més propera. Aquesta representació que m'antecedeix, no sé si és oficial, però és ideal, inclosos els colors parxís i el riu Nil.

El metro del Caire ha de ser un dels més corporalment densos del món (i d'olors íntimes més desagradables). Tenen sort les femelles de comptar amb uns vagons centrals femenins, on les viatgeres poden deixar de respirar el tòrax entresuat dels mascles, al seu gust.

Aquest metro també és beneficiós pels que pentinem cabells blancs, o una certa decrepitud estructural, ja que sempre hi ha un jovenot que ens cedeix el seient. No sé si perquè ens veu vells o perquè ens veu estrangers. Però la veritat de la bona és que al Caire s'estimen la gent d'una certa edat.

A Jerusalem no trobareu metro, només tramvia. És el mitjà de transport més modern de tots tres (data del 2011). Són 13, 8 quilòmetres i 23 estacions arrenglerades en una sola línia. S'hi ha dibuixat el perfil de la ciutat vella i el de l'estació central, també s'indica els carrers pels que passa. Diria que s'ha exagerat la ziga-zaga del traçat, potser per afegir-hi dramatisme.