Diria que «States of Desire: Travels in Gay America» del patriarca de les lletres gais americanes Edmund White no havia estat mai traduïda al castellà (del català ja ni en parlem). L’any passat va aparèixer a Blatt & Ríos de Buenos Aires en traducció agressivament argentina («salir del clóset», «el sauna», «la mesa ratona», «el levante» (per referir-se al «cruising»)…) de Mariano López Seoane. Es tracta d’un reportatge del viatge que va emprendre l’autor per diverses ciutats americanes amb la intenció de prendre el pols a la seva emergent població gai.
L’original data de 1980, una dècada després de Stonewall, una època en la qual la visibilitat del col·lectiu era ja innegable i els drets LGTB començaven a figurar a les agendes polítiques. Foren anys també d’exploració de les possibilitats del sexe sense inhibicions, dels primers barris gais, de la música «disco», dels clons de bigoti i «jeans» ajustats, dels «poppers» i de Village People. Els heterodoxos sexuals, i molt especialment els homes gais, estaven en plena ebullició, de manera que un reportatge com aquest quedava totalment justificat.
Fa l’efecte que White no partia de cap sistema establert, sinó que anava improvisant sobre la marxa, probablement a partir de contactes que li havien proporcionat els seus amics. Les persones amb les que dialoga poden ser líders locals del moviment o propietaris d’algun comerç que serveix a la comunitat LGTB, però abunden els civils anònims (la majoria de noms s’han falsejat) molts d’ells procedents de la classe mitjana liberal. Són freqüents també les narratives de sortida de l’armari, impulsades gairebé sempre per un trasllat del camp a la ciutat. Encara que no quedi del tot explícit, s’entén que l’autor va mantenir relacions sexuals amb alguns dels seus testimonis, detall que no invalida en cap cas les històries que s’expliquen en el llibre.
El fet que l’any 80 marqués pràcticament la vetlla dels primers indicis de la sida, converteix aquests relats en instantànies punyents d’una forma de vida que quedaria dolorosament interrompuda. Resulta superflu intentar imaginar com hauria sigut el nostre present, si no hagués aparegut la pandèmia; però no per això podem oblidar aquells aires de llibertat que marcaren la dècada dels 70 amb el ferro roent del «Gay Power». «Estados del deseo», ideat en el seu moment com un panorama de l’actualitat, es llegeix ara com un manual d’història gairebé ancestral.
L’original data de 1980, una dècada després de Stonewall, una època en la qual la visibilitat del col·lectiu era ja innegable i els drets LGTB començaven a figurar a les agendes polítiques. Foren anys també d’exploració de les possibilitats del sexe sense inhibicions, dels primers barris gais, de la música «disco», dels clons de bigoti i «jeans» ajustats, dels «poppers» i de Village People. Els heterodoxos sexuals, i molt especialment els homes gais, estaven en plena ebullició, de manera que un reportatge com aquest quedava totalment justificat.
Fa l’efecte que White no partia de cap sistema establert, sinó que anava improvisant sobre la marxa, probablement a partir de contactes que li havien proporcionat els seus amics. Les persones amb les que dialoga poden ser líders locals del moviment o propietaris d’algun comerç que serveix a la comunitat LGTB, però abunden els civils anònims (la majoria de noms s’han falsejat) molts d’ells procedents de la classe mitjana liberal. Són freqüents també les narratives de sortida de l’armari, impulsades gairebé sempre per un trasllat del camp a la ciutat. Encara que no quedi del tot explícit, s’entén que l’autor va mantenir relacions sexuals amb alguns dels seus testimonis, detall que no invalida en cap cas les històries que s’expliquen en el llibre.
El fet que l’any 80 marqués pràcticament la vetlla dels primers indicis de la sida, converteix aquests relats en instantànies punyents d’una forma de vida que quedaria dolorosament interrompuda. Resulta superflu intentar imaginar com hauria sigut el nostre present, si no hagués aparegut la pandèmia; però no per això podem oblidar aquells aires de llibertat que marcaren la dècada dels 70 amb el ferro roent del «Gay Power». «Estados del deseo», ideat en el seu moment com un panorama de l’actualitat, es llegeix ara com un manual d’història gairebé ancestral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada